Opinió
-
Elisenda Paluzie: 2012: Crisi és decisió
Elisenda Paluzie
02.01.2012
-
Martí Domínguez: Opinem!
Martí Domínguez
02.01.2012
-
Xavi Sarrià: 'Un país lliure de persones lliures'
Xavi Sarrià
02.01.2012
-
Josep Garganté: 'Que el 2012 vingui prenyat de revolució social'
Josep Garganté
02.01.2012
-
Pau Alabajos: 'Maria José Català no és bel·ligerant amb la llengua però tampoc no hi té gens d'interès'
Pau Alabajos
31.12.2011
-
Àngel Martí: 'Demanem a la nova consellera que projecte a tot el País Valencià el que fa al seu ajuntament'
Àngel Martí
30.12.2011
-
Ferran Espada: 'Catalunya figura entre les sis seleccions més potents d’Europa i del món'
Ferran Espada
30.12.2011
-
Alfred Bosch: 'Les consultes que preveu la llei tindran una qualitat vinculant'
Alfred Bosch
27.12.2011
-
El sastre valent
Regina Laguna
26.12.2011
-
Monika Zgustová: 'Havel mai no va deixar de dir el que pensava davant l'adversitat'
Monika Zgustová
23.12.2011
-
Francesc Felipe: 'Cinema en català a València per voluntat i sense cap ajut econòmic'
Francesc Felipe
23.12.2011
-
Rafa Xambó: 'L'agressió de Canal 9 a Compromís vol distreure de les altres qüestions'
Rafa Xambó
21.12.2011
-
Ricard Riol: 'Per primer cop augmenten les tarifes amb una reducció del servei'
Ricard Riol
19.12.2011
Jordi Armadans
15.10.2012
Jordi Armadans: 'Afegir més militarisme és absolutament sobrer'
Si Catalunya avança cap a la independència, una de les coses que el poble català haurà de decidir és quin model de política exterior (simple gestió d’interessos o també defensa de valors?) i quin model de política de seguretat (entenent-la, només, com a defensa o d'una manera molt més global i completa?). Segons aquesta tria, un hipotètic exèrcit català seria imprescindible o innecessari o, fins i tot, contraproduent.
Personalment, m’imagino, i vull, una Catalunya sensible al que passa a la resta dels Països Catalans, a la península, a la Mediterrània, a Europa i a tot el món. Una Catalunya que no amaga el cap i que s’implica en iniciatives i propostes que vulguin, seriosament i no retòricament, promoure la democràcia, defensar els drets humans i construir la pau.
No m’ho imagino perquè sí. M’ho imagino perquè, en part, ja es fa. Catalunya, tot i ser una nació petita i sense estat, ha tingut un paper (superior, per cert, al d’alguns estats constituïts) en la construcció d’un paradigma de seguretat humana molt més global i multidimensional que no la simple, i simplista, assimilació de la seguretat a la defensa militar. La societat civil catalana (ONG, campanyes, centres de recerca, universitats, etc.), a vegades comptant amb el suport del govern i del Parlament de Catalunya, ha fet aportacions a fòrums, cimeres i campanyes sobre medi, desenvolupament sostenible, governabilitat global, lluita contra la pobresa i la injustícia, promoció dels drets humans, foment de la cultura de pau, la prevenció de conflictes, el desarmament i la desmilitarització, etc.
Si això hem estat capaços de fer sense tenir estructures d’estat, seria ridícul que, tenint-ne féssim menys, o féssim la contrària optant per un model de defensa militarista ancorat en dinàmiques del passat. Seria un contrasentit que, precisament quan disposéssim de més llibertat d’acció, diguéssim que serem menys responsables amb el món perquè no tenim opció de decidir models alternatius. El dret de decidir aprofundeix en la democràcia i ens permet de guanyar la llibertat i ser presents al món. I, un cop presents al món, el dret de decidir vol dir aportar-hi alguna cosa. Alguna cosa positiva i necessària, és clar.
I promoure la seguretat humana és cabdal. Afegir més militarisme, absolutament sobrer.
Jordi Armadans
Politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau (@Jordi_Armadans)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015