Opinió

Salvador Garcia-Ruiz

13.10.2012

Salvador Garcia: Catalunya, un estat d'Europa o de la UE?

Europa sí, sens dubte. Unió Europea? Desitjable, però no indispensable. I en cap cas, no ha de posar-se com a condició indispensable per a assolir la independència. M'explico.


Des de Catalunya hi ha qui defensa que un nou estat català formaria part de la UE d'una manera automàtica. Però és molt més realista (no ho dic jo, sinó experts internacionals) pensar que això no serà així i que Catalunya haurà de negociar amb la UE. El resultat segurament que seria l'adhesió de Catalunya a la UE per interès propi, perquè Catalunya seria contribuent net des del primer dia i perquè avui ja en formem part (recomanat l'article de Vicent Partal sobre el tema: 'La 'Catalunya noruega' sí que fa por a Brussel·les').


Però podria passar que no fos així (per pressió espanyola o per uns altres motius), o que les negociacions s'allarguessin molt. Caldria, doncs, renunciar a la independència? Molts catalans potser es pensen que sí, perquè creuen que això implicaria una pèrdua de benestar. Però no és pas així.


Allò que garanteix la prosperitat dels catalans és, a part la independència, el fet de disposar de lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals. És a dir, que les persones 'es puguin moure' lliurement, i que l'activitat econòmica funcioni com fins ara, de manera, per exemple, que les empreses puguin importar i exportar sense entrebancs. I això s'aconsegueix formant part de la UE, però també essent membre de l'Espai Econòmic Europeu (EEE), del qual són part els estats de la UE, i Noruega, Islàndia i Liechtenstein. I per a reforçar-ho, formant part de l'Espai Schengen (del qual són part la majoria d'estats de la UE, i Noruega, Islàndia, Liechtenstein i Suïssa). I completar-ho amb acords bilaterals amb la UE, com Suïssa (que no és part de l'EEE). És a dir, ser part de la UE està molt bé, però ser com Noruega o Suïssa, també.


Ho reconec: sóc un 'europeista euroscèptic' (vegeu-ho aquí i aquí); m'agradaria una gran integració europea i que la UE fos una estructura àgil, eficient i austera, però crec que això és impossible d'assolir. Per tant, la idea de restar fora de la UE per a estalviar-nos una burocràcia amorfa i cara, però amb els principals avantatges de ser-ne part (com avui Noruega i Suïssa), em sedueix molt. Però entenc que la majoria de catalans vulguin continuar formant part d'aquest club. Per tant, prioritzem i dediquem les màximes energies a ser-ne part, però que això no ens condicioni a l'hora de ser independents. Així, a sobre, tindrem més poder de negociació amb la UE i, a l'amenaça d'Espanya 'quedareu fora de la UE', doble resposta: segurament que no serà així perquè la UE vol Catalunya i, si acaba essent així, no passa res (nota: pagesos, no patiu, si la UE no paga les PAC, ho farà l'estat català).


La UE té molts actius. De fet, el Nobel de la Pau acabat d'atorgar ens recorda que és una de les principals garanties contra el bel·licisme espanyol, avui i en el futur. Però no condicionem la nostra independència a ser-ne part.


I tornant al principi: estat d'Europa o estat de la Unió Europea? Més fàcil: estat independent. I en conseqüència, una proposta de pregunta per al referèndum: 'Voleu que Catalunya esdevingui un estat independent?'

Editorial