Salvador Garcia-Ruiz: 'No els cal intervenir-nos, en tenen prou de continuar asfixiant i humiliant'

Nous tambors d'amenaça d’intervenció...

El govern de l'estat espanyol ha activat els mecanismes per a intervenir vuit comunitats autònomes, entre aquestes Catalunya, per desviacions en l’objectiu de dèficit públic. Ara és una amonestació i, si no rectifiquen, tindran sanció; i si continua la indisciplina..., intervenció. S’atrevirà el govern espanyol a intervenir Catalunya?

No ho sé, però cal tenir en compte algunes consideracions:

-Estem d’acord que Espanya és intervinguda? Com podem negar, doncs, que Catalunya també sigui intervinguda! No ho és formalment amb la nova llei, però sí de facto, a partir del moment que el govern ha de demanar a l’estat diners que no té per a poder fer efectius els seus pagaments --sense, tot i així, poder-ho pagar tot--, ha d’implantar retallades imposades per l’estat, i rep amenaces, si no compleix els seus objectius de dèficit.

-L’estat no necessita intervenir-nos, no encara: en té prou de 'forçar' la Generalitat a aplicar noves retallades amb l'amenaça de tancar-li l’aixeta --el govern ja ha avisat d’una nova tanda de retallades. I no té marge per a evitar-ho, perquè la Generalitat, ni que vulgui, no pot gastar més, perquè el problema del dèficit públic és sobretot un problema de tresoreria. I obligant la Generalitat a assumir el cost polític de les retallades aconsegueix que els ciutadans de Catalunya culpin el govern propi, i no l’estat, de les llistes d’espera, del final de la sisena hora i de moltes retallades més. I aquesta pressió encara augmentarà més, amb tensions extremes en la tresoreria de la Generalitat, que haurà d'acabar acceptant el nou ajut de l’estat a les autonomies a través de l’ICO, que es farà, òbviament, en canvi de més control i menys autonomia.

És a dir, com a punt de partida, ja som parcialment intervinguts, i l’estat no necessita 'consumar-ho' de manera immediata, perquè la nostra situació és de molta debilitat, que anirà a més, i això, a l’estat, ja li convé.

Dit això, si, tot i així, ens intervenen, què?

-Catalunya --i la resta d’autonomies-- previsiblement no compliran l’objectiu de dèficit públic. Per tant, l’estat tindrà 'legitimitat' per a intervenir quan tingui la certesa d’aquest incompliment, basant-se en una llei que, per cert, ha estat aprovada per una majoria de diputats catalans a Madrid --que també fan majoria a Catalunya.

-La Unió Europea, inversors i premsa internacional veurien amb bons ulls aquesta intervenció: l’estat, per fi, disciplina les autonomies incomplidores (sic). I entre aquestes, Catalunya és la que té més deute, aquella de què més es parla, i la que s’oposa a mesures liberalitzadores del govern de l’estat, com la llibertat d’horaris comercials. És a dir, si el govern apel·lés a Brussel·les davant una intervenció, com ha advertit el conseller Mas-Colell, aquests potser respondrien que el seu interlocutor són els estats, no les regions, i que, a ells, ja els està bé un control més gran de les autonomies --la mateixa incomprensió es rebrà quan s’expliqui el pacte fiscal al món.

És a dir, legitimitat per a fer-ho i aplaudiments des de l’exterior, si ho fan.

I ara què? La intervenció, o amenaça d’intervenció, o el tempo fins a la intervenció, és part d’un guió per a aconseguir la derrota per asfíxia de Catalunya. No necessiten culminar-ho ara, en tenen prou de continuar collant, asfixiant, humiliant. I el temps s’esgota: vaig advertir d’aquesta estratègia de l’estat i de l’amenaça d’intervenció l’octubre del 2010, i allò que s’ha fet des de llavors ha estat intentar de guanyar temps, esperar que la situació econòmica millorés, retallar, intentar d'acordar un pacte fiscal que no anirà enlloc... fins a arribar a l’abisme actual.

El problema no és l’estratègia de l’estat. El problema és la incapacitat de respondre des de Catalunya.

Salvador Garcia, economista, blocaire, i membre del Col·lectiu Emma

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El problema no és l’estratègia de l’estat. El problema és la incapacitat de respondre des de Catalunya.