Opinió

Vicent Pitarch

01.02.2012

Vicent Pitarch: 'Una llengua viva que emergeix d’un panorama asfixiant'

Havent deixat socarrat el País Valencià en estrats tan diversos com el financer i el productiu, el laboral i el moral, i havent encomanat a la ciutadania l’estigma de pertànyer a una societat corrupta, amb tribunals de justícia posats a la picota, heus ací que les altes esferes institucionals ens obrin una nova línia de foc que apunta directament al baluard de la catalanitat. Amb un mateix paquet –al capdavall, tot és u– el PP de casa fa caure, amb una duresa insuportable especialment per als sectors socials més desvalguts, retallades salvatges en la parcel·la dels serveis socials bàsics, amb la mirada fixa en la privatització de l’ensenyament i la sanitat i, per descomptat, de Canal 9. Tot plegat contribueix a augmentar l’asfíxia que ha de suportar la comunitat catalanoparlant, sotmesa als atacs de cada dia, que ara podem exemplificar, posem per cas, en el segrest de TV3 (una ignomínia que arrosseguem aviat farà un any) i sobretot en l’estratègia del PP de carregar-se la immersió lingüística així com els formidables programes educatius basats en el plurilingüisme i la multiculturalitat.

Enduts per la urgència d’oxigenar-nos enfront d’un tal ambient enrarit, els excursionistes castellonencs vam accedir, el cap de setmana passat, als peus del Canigó, per tal d’inaugurar a Prada (Conflent) la 43a Renovació de la Flama de la llengua catalana. Davant la tomba del geni ordenador de la llengua vam recordar el diagnòstic que hi feia Joan Fuster l’any 1963 (precisament en commemoració del 50è aniversari de les Normes de l’IEC) de «també al País Valencià ha guanyat Pompeu Fabra la seva batalla» de la normativització. L’ocasió era propícia perquè el Centre Excursionista de Castelló, en nom propi i amb l’esperança de representar el conjunt del moviment excursionista valencià, renovara davant les despulles de Mestre Fabra el compromís en el camí vers la normalització del català al País Valencià –que és, en definitiva, el sentit pregon de les Normes de Castelló–, aixó és, que es ratificara en la lleialtat a la consigna que el nostre patriota irreemplaçable va llegar-nos poc abans de morir, el Nadal de 1948, a l’excursionisme de la catalanitat, de mantenir viva la flama de la llengua.


Vicent Pitarch, filòleg i sociolingüista

Editorial