Meritxell Ramírez: 'Un divorci contamina més que un nou naixement'

Ahir les Nacions Unides va anunciar a bombo i platerets que ja érem 7.000 milions de persones. les que habitem la Terra, i tot i els seriosos dubtes que susciten alguns dels censos poblacionals d’on provenen aquestes dates, no ens toca més remei que creure’ns aquestes dades. En tot cas, tant si són un miler més o menys de persones, l’escull és saber interpretar el significat d’aquestes xifres. Són moltes, poques o massa persones? És una bona o mala notícia saber que ja som 7 mil milions vivint en aquest planeta?

Aquesta mateixa pregunta, la vaig formular fa uns quants dies a un grup d’estudiants universitaris de primer any i el fet més sorprenent va ser que un sol estudiant, de més de noranta, va atrevir-se a dir que l’aniversari era una efemèride que havíem de celebrar. La resta d’estudiants es va mantenir en el més pur estil malthusià: en un context de crisi econòmica, conflictes enquistats, i crisi ambiental, com s’ho farà aquest món desgastat per alimentar tanta gent? Els recursos naturals s’esgoten i el 7% de la població global és responsable del 50% de les emissions mundials de diòxid de carboni. Si la població continua augmentant com els experts pronostiquen –que el 2045 arribarem als 9.000 milions–, com sobreviurem?

Certament, és comprensible que l’augment de la població a països pobres, que aspiren legítimament a tenir un grau benestar similar al nostre, preocupi molta gent. Sobretot tenint en compte els mil milions de persones que viuen amb menys d'1 dòlar el dia i no tenen aigua potable o els més de 29.000 infants menors de cinc anys que moren cada dia al món. Ara, la percepció tan estesa que més gent al planeta equival a més pobresa i a més gasos d’efecte hivernacle s'ha de contrastar amb l’evidència empírica que ens suggereix una altra cosa. Per exemple, com el Global Trends Project demostra, les tendències a llarg terme i a escala mundial pel que fa a mortalitat infantil, esperança de vida i alfabetització, entre molts indicadors més, han millorat. Així mateix, els criteris diversos sobre felicitat que l’Enquesta Mundial sobre Valors ha anat calculant i monitoritzant des del 1981 també indiquen que la gent ens sentim més contents i satisfets amb la nostra vida. Finalment, l’informe sobre la població del 2009 preparat per les Nacions Unides indica que els nivells de consum energètic i de primeres matèries, els canvis en les estructures de la població d'edat i les estructures familiars poden ser variables més importants que no el creixement demogràfic, a l’hora d’explicar el grau d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Fins a tal punt que l’informe afirma que un divorci (i el consegüent canvi de domicili per part d’una de les parts) pot causar més emissions de diòxid de carboni que no un nou naixement.

Així, doncs, al fet que avui ja siguem més de set mil milions de persones habitant aquest planeta, com hi hem de reaccionar? En primer lloc, hem d’acceptar la realitat d’aquests fets i celebrar que avui més persones visquin amb més alegria, comoditat i seguretat que mai. Aquests són els avantatges de la modernitat i no hem d’avergonyir-nos de lloar-los. En tot cas, la cara més lletja de la modernitat –és a dir, els problemes de desigualtat i d'indigència que també existeixen avui–, no depèn de quants som, sinó de què en fem, dels recursos que tenim.

Meritxell Ramírez és sociòloga de la universitat d'Edimburg

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La cara més lletja de la modernitat –problemes de desigualtat i d'indigència que també existeixen avui–, no depèn de quants som, sinó de què en fem, dels recursos que tenim.

Si la població continua augmentant com els experts pronostiquen –que el 2045 arribarem als 9.000 milions–, com sobreviurem?