Opinió

Anna Gabriel

18.09.2013

Sobre la UE, el referèndum i la democràcia

Un dels desafiaments per a fer possible el referèndum d'autodeterminació és la victòria en la batalla de les idees. I les idees que es difonen, de moment i majoritàriament, i per tant les que construeixen realitat i alhora estat d'opinió, són les que emeten persones amb vinculacions orgàniques a institucions europees o a partits polítics i nuclis de poder amb interessos evidents en la unitat de l'estat espanyol i el manteniment del sistema econòmic i financer vigent.


L’Organització de les Nacions Unides i la majoria d’organismes internacionals, com ara la Unió Europea, són formats per estats que preserven els interessos d’estats aliens com a garantia que es preservin els propis. És el principi de no-ingerència que es perverteix de manera evident quan hi ha en joc recursos petroliers o divises derivades del comerç d’armament, però que es manté infal·lible en tot allò que té a veure amb drets col·lectius de pobles i nacions minoritzades. Però encara més: no passem per alt que la Unió Europea neix, creix i es reprodueix amb polítiques que malden per garantir l’expansió del capitalisme i fer possible la despossessió; mai tan pocs no havien robat tant a tanta gent.


Sabem per tant que el model de UE satisfà d'una manera evident una bona part dels partits polítics i també un espectre important de sectors industrials i financers --per això segurament el Manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir que promou el senyor Joan Rigol fixa la inclusió en la UE com a condició 'sine qua non' perquè la patronal catalana l’assumeixi--. I també sabem que a molta gent li causa vertigen el fet d’imaginar-se fora de la UE, fora de l’euro i fora d’un sistema econòmic que no sigui el del lliure mercat.


Però per algunes i alguns, les declaracions alarmistes d'aquests darrers dies són únicament la confirmació que si la Unió Europea amenaça d'excloure’ns deu ser que és un espai de relacions econòmiques i financeres allunyada absolutament de la voluntat i dels interessos d’un poble que reclama el dret d’autodeterminació i, en canvi, molt propens a alinear-se amb postulats gens democràtics. Hem nascut en un estat que es forja en una anomenada transició i en una aparent sagrada constitució que va ser aprovada en un context de violència de l’extrema dreta. No ho oblidem. Ara volem exercir un dret democràtic i, a més, fer-ho per tal de poder construir uns Països Catalans que s’emmarquin en un projecte polític i social que no generi patiment, ni gana ni suïcidis quotidians. Si la UE no ens ho respecta deu ser per alguna cosa.


 


Anna Gabriel, professora de dret de la UAB i portaveu de la campanya 'Independència per a canviar-ho tot'



Editorial