Opinió
-
Daniel Betoret: 'Camps, la policia i l'esperpent'
Daniel Betoret
10.02.2012
-
Josep Manel Ximenis: 'La insubmissió fiscal ha de ser una acció conjunta de tots els municipis'
Josep Manel Ximenis
10.02.2012
-
Ramon Piqué i Marcel Dalmau: 'Garzón tasta ara la seva medecina'
Ramon Piqué i Marcel Dalmau
10.02.2012
-
Manuel Alcaraz: 'Camps menysprea la universitat i la societat civil'
Manuel Alcaraz
10.02.2012
-
Carles Solà: 'Strong Universities for Europe'
Carles Solà
07.02.2012
-
Antoni Tàpies i el seu llenguatge propi, profund, que s'escapa sempre
Vicenç Altaió
06.02.2012
-
Oriol Fuster: 'Els romanesos veuen el seu nivell de vida igual o pitjor que abans del 89'
Oriol Fuster Cabrera
06.02.2012
-
Josep Vicent Boira: 'Crec que sí que hi ha possibilitat de canvi al País Valencià'
Josep Vicent Boira
06.02.2012
-
Paco Muñoz: 'L'Ovidi, lluitador incansable'
Paco Muñoz
04.02.2012
-
Toti Soler: 'Quan tinc algun dubte sempre penso: Què faria l'Ovidi?'
Toti Soler
04.02.2012
-
Albert Dasí: 'Escola Valenciana és el país que serem'
Albert Dasí
04.02.2012
-
Marc Candela: 'Volem que la gent es mobilitze contra els bancs i contra la política valenciana de balafiament de recursos'
Marc Candela
03.02.2012
-
Marc Belzunces: 'Apple no ha seguit el model de llengua que té el català en la informàtica'
Marc Belzunces
03.02.2012
Joan Tugores
11.06.2012
Tugores: 'Els estalvis són més segurs, però els ajustos continuaran'
El comunicat de l'Eurogrup diu clarament que l'ajut financer als responsables ha de ser signat per l'estat espanyol i que aquest té el compromís de tornar-lo. A més, al paràgraf següent especifica que la supervisió serà paral·lela als ajustos ja començats per a restablir els equilibris macroeconòmics, que vol dir bàsicament el dèficit públic. Queda força clar des del principi que la contrapartida és que aquests diners s'han de tornar i que els homes de negre (o de gris) valoraran què se n'ha de fer. Que l'estat espanyol s'hagi endeutat més amb la UE significa un reforçament de la supervisió.
Vista la situació que teníem la setmana passada, el rescat és positiu. Estem una mica millor que no divendres, tot i que és trist que hàgim de saludar com una bona notícia un rescat així, perquè vol dir que havíem arribat a una situació desesperada i al llindar del precipici. El principal aspecte positiu és que els estalvis que molts ciutadans tenim a bancs i caixes són més segurs avui que no pas divendres. Ara, també és cert que els ajustos macroeconòmics que havien començat, continuaran.
Hi ha dues qüestions cabdals. Primera: el problema de fons de l'economia espanyola és que el model anterior es basava en unes fonts d'ocupació i de riquesa centrades en el sector immobiliari, i aquest model ha caigut. Per això, a la pregunta de quan sortirem d'aquesta situació, la resposta és: quan serem capaços de generar riquesa i ocupació que substitueixi la que ha caigut. Ens hem d'inventar un 4% o 5% del PIB en termes d'ocupació que substitueixi les activitats protagonistes de l'etapa anterior, i això necessita confiança i finançament. Així, doncs, serà important saber quina part dels 100.000 milions d'euros arribarà al teixit productiu per tal que s'obri l'aixeta del crèdit i la gent emprenedora i amb idees no continuï blocada. Tinc la percepció que d'ací a uns pocs anys, quan s'escrigui la història financera, el que determinarà si això ha estat positiu o negatiu serà si aquesta quantitat de diners ha contribuït a reactivar el teixit emprenedor o productiu.
Segona qüestió: una bona part de l'opinió pública té la percepció que els ajustos no es fan d'una manera equitativa i que s'aprofita la coartada de la crisi per fer ajustos de l'estat del benestar o d'ordre territorial i social d'una manera injusta. Caldrà veure, per tant, si aquests sacrificis que segurament hauran de continuar, es faran d'una manera que hom veurà més equitativa o si es mantindrà la dinàmica actual. Sense rescat, continuarien les retallades i fins i tot serien més immediates. Amb el rescat, estalviem una mica de temps, però els qui deixen els diners obliguen a presentar un calendari per a 'restablir els equilibris macroeconòmics'. Això vol dir augmentar dels impostos (bàsicament de l'IVA) significativament, reformular les pensions i prestacions de desocupació i continuar el procés de contracció de la despesa pública. Negar-ho em sembla d'una ingenuïtat injustificable. Hi insisteixo, no és per culpa del rescat. Sense rescat, hauria passat igual o d'una manera més accentuada, perquè hauria arribat un moment que no es podria tenir accés al finançament i que s'hauria de fer quelcom semblant a una suspensió de pagaments.
Joan Tugores, catedràtic d'Economia
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015