Opinió
-
Daniel Betoret: 'Camps, la policia i l'esperpent'
Daniel Betoret
10.02.2012
-
Josep Manel Ximenis: 'La insubmissió fiscal ha de ser una acció conjunta de tots els municipis'
Josep Manel Ximenis
10.02.2012
-
Ramon Piqué i Marcel Dalmau: 'Garzón tasta ara la seva medecina'
Ramon Piqué i Marcel Dalmau
10.02.2012
-
Manuel Alcaraz: 'Camps menysprea la universitat i la societat civil'
Manuel Alcaraz
10.02.2012
-
Carles Solà: 'Strong Universities for Europe'
Carles Solà
07.02.2012
-
Antoni Tàpies i el seu llenguatge propi, profund, que s'escapa sempre
Vicenç Altaió
06.02.2012
-
Oriol Fuster: 'Els romanesos veuen el seu nivell de vida igual o pitjor que abans del 89'
Oriol Fuster Cabrera
06.02.2012
-
Josep Vicent Boira: 'Crec que sí que hi ha possibilitat de canvi al País Valencià'
Josep Vicent Boira
06.02.2012
-
Paco Muñoz: 'L'Ovidi, lluitador incansable'
Paco Muñoz
04.02.2012
-
Toti Soler: 'Quan tinc algun dubte sempre penso: Què faria l'Ovidi?'
Toti Soler
04.02.2012
-
Albert Dasí: 'Escola Valenciana és el país que serem'
Albert Dasí
04.02.2012
-
Marc Candela: 'Volem que la gent es mobilitze contra els bancs i contra la política valenciana de balafiament de recursos'
Marc Candela
03.02.2012
-
Marc Belzunces: 'Apple no ha seguit el model de llengua que té el català en la informàtica'
Marc Belzunces
03.02.2012
Ernest Sena
04.01.2012
Ernest Sena: 'Cal un govern de concentració que agafe les regnes del País Valencià'
Les dades de l'informe de la Sindicatura de Comptes de fa unes setmanes, segons les quals la Generalitat valenciana vivia una situació molt delicada, eren del 2010. Si haguérem tingut dades del 2011 hauria estat molt més dur. Aquest informe, l'impagament del crèdit del Deutsche Bank i als proveïdors i les dificultats recents per a col·locar els bons són símptomes no només d'una situació quasi de fallida, sinó també del fracàs d'un pretès model valencià de gestió, que és el que ha publicitat el PP els últims anys i encara ara.
Aquest pretès model del PP s'ha demostrat que era el que molts dèiem: una fal·làcia. Ha esclatat. Tenim el màxim representant, l'ex-president de la Generalitat, al banc dels acusats. I tenim una Generalitat que no pot fer front a un pagament d'un crèdit de 123 milions d'euros, és a dir, pràcticament en una situació de suspensió de pagaments.
I a tot això cal afegir-hi que s'ha desmantellat tot l'entramat d'institucions financeres del País Valencià, les dues caixes i l'únic banc, totes elles de tradició centenària, mentre el govern de la Generalitat mira cap a una altra banda i el principal partit de l'oposició manté un gran silenci, el mateix al qual ha estat sotmesa la societat valenciana. Per tant, el model imperant fins ara s'ha trencat. Un model que es presentava com a referent d'excel·lència ha quedat reduït a no res.
Aquesta és per tant una situació tràgica: estem sota mínims. No només cal sanejar les finances públiques, sinó tota la vida pública del País Valencià. I tenint en compte que al País Valencià hi ha gent molt competent i preparada, de primer nivell, caldria portar a terme un pla de sanejament global. Cal una solució a la italiana o a la grega. Alguna fórmula que deixe la gestió en mans de gent competent perquè n'hi ha molta, al País Valencià. Com? Doncs probablement cal un govern de concentració nacional que agafe les regnes del país per superar la crisi social i que també negocie amb Madrid el seu pacte fiscal, perquè cal més que mai que tots els recursos generats pels valencians siguen utilitzats en benefici dels valencians.
Cal doncs un nou govern amb tres grans objectius: sanejar la vida i el comportament públics, sanejar les finances públiques i negociar amb l'estat un nou finançament, el corresponent pacte fiscal.
Tot això no ho faran els governants actuals. Això és claríssim. Per tant, en calen uns altres. Totes les forces amb representació parlamentària, amb el PP inclòs, haurien de reunir-se i parlar-ne. De manera constructiva, junts, deixant els partidismes a casa i amb la disposició de cedir quan calga per dissenyar un pla amb el suport de tots i un govern de consens. Pel bé del país. Perquè si no, no eixirem d'aquest forat.
Ernest Sena
(Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015