Opinió

Josep Garganté

23.06.2015

Dóna el to: lluita contra la precarietat laboral

Dilluns, dotze del migdia, tornant de la inspecció de treball per unes denuncies a Transport de Barcelona SA, em trobo a les portes de l'ajuntament un grup de 'incomodats' del Liceu i l'Auditori protestant contra la precarietat laboral. 


La situació em resulta molt familiar: treballadors i treballadores amb megàfon a la mà i, davant seu, un grup d'antiavalots de la guàrdia urbana barrant-los el pas. Ho he viscut a la pròpia carn molts cops, però aquesta vegada hi ha una nova variable. La CUP - Capgirem Barcelona té representació al consistori.


De manera que, dit i fet, els vaguistes elegeixen dos companys i una companya i ja ens teniu tots quatre cap dins a cercar un responsable polític que escolti les demandes de la plantilla de Manpower.


Després de passar per l'alcaldia i deixar i rebre el telèfon de contacte amb una de les persones que s'encarrega de comunicació, continuem la ruta cap a l'àrea de Treball, Economia i Planificació estratègica. Estem de sort i ens trobem Gerardo Pisarello, primer tinent batlle, que rep la representació laboral.


A la sortida, els treballadors i treballadores escolten els seus companys i companya que han tingut la reunió. Estan entre sorpresos i cabrejats pel desconeixement de la seva lluita, la poca concreció de les respostes escoltades i la necessitat de continuar la seva mobilització per la manca de solucions.


La seva problemàtica laboral és la de tants i tantes treballadores. Empreses, fundacions i/o consorcis amb presència municipal que tenen externalitzats parts dels seus serveis i que, indefectiblement, deriven en una precarietat i una flexibilitat laboral de la qual volen fugir aquestes plantilles.


No és cap bajanada, treballen per a Manpower, una de les empreses multinacionals de treball temporal, que es vanagloria de tenir 3.100 oficines a 80 països amb 3.400.000 treballadors i treballadores. 


El 13 de juny passat la nova alcaldessa, Ada Colau, va afirmar en el seu discurs d'investidura: 'Cal generar nous llocs de treball, que siguin de qualitat. Cal lluitar contra la precarietat.' Feia al·lusió directa als i les vaguistes dels contractes i subcontractes de Telefònica-Movistar, l'Auditori i el Liceu.


Tota la gent que ha votat per un canvi espera que aquestes paraules es tornin realitat. 


A Barcelona l'any 2013 la contractació temporal tenia atrapats 326.617 homes (indefinits eren 41.925) i 372.279 dones (indefinides eren 44.803), amb les conseqüències d'incertesa i de dificultat que té això per a organitzar-se laboralment a l'hora de defensar els seus drets. 


D'aquests contractes temporals, 247.401 eren contractes d'obra o servei, 294.573 eren eventuals per a circumstàncies de la producció i 145.516 per interinitat.


Mentrestant, el mateix any a Barcelona 10.697 treballadors i treballadores es trobaven afectats per un expedient de regulació d'ocupació (ERO) i el total dels i les que cobraven una prestació per desocupació era de 69.291 persones, un 55% del total de les persones a l'atur.


La feina assalariada, per a qui en té, implica una bona part de les nostres vides i, per tant, un lloc de treball precari implica una vida precària amb totes les conseqüències per a la gent que els envolta.


Per tant, la demanda de llocs de 'treball de qualitat', no precaris, impacta no únicament en els i les que es troben subcontractats, sinó que també hauria de tancar la porta al xantatge de la precarització dels i les que encara tenen unes condicions laborals en condicions i de l'atur forçós dels i les que no accepten qualsevol lloc de treball, a qualsevol sou i en qualsevol condició. 


El dimarts 16 de juny les plantilles de Manpower de l'Auditori i el Liceu rebien amb tot el xivarri possible la gent engalanada que entrava a veure 'Don Pasquale', i denunciaven d'aquesta manera la situació de precarietat en què treballen. Mentrestant, equips de seguretat privada contractats pel Liceu feien les feines dels acomodadors i acomodadores en vaga, amb la qual cosa violaven el dret de vaga, tal com ja havien fet a l'Auditori anteriorment, quan el jutjat social número 9 va obligar aquesta institució a no substituir els i les vaguistes.


Desgraciadament, encara no es veu cap solució a l'horitzó laboral d'aquests treballadors i treballadores.


'Cal lluitar contra la precarietat, i ara és el moment.' Els incomodats de l'Auditori i el Liceu no s'esperen asseguts. Des de fa setmanes estan en peu de guerra cercant resultats. 


Decebre'ls a ells i elles seria decebre tothom que treballa en precari. Són majoria. Més val no oblidar-ho. 


Aquí pots llegir-los directament: https://lauditorivaga.wordpress.com/


 


Josep Garganté, conductor d'autobusos de TMB i regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la CUP - Capgirem Barcelona

Editorial