Que obrin l'exposició avui mateix!

L'art contemporani només serveix si transforma, si destorba, si molesta, si interroga… si fa pensar. El MACBA sempre ha fet ús d'aquestes màximes o d'unes de semblants. Encara més, les ha portades al màxim exponent quan ha defensat que el museu no havia de ser únicament un contenidor, sinó que a través de les seves parets podia fer dialogar l'art amb la societat d'una manera crítica.

Ahir aquest discurs es va trencar. Si més no, és això que ha quedat enmig del desconcert, de la tristesa, de la ràbia. Perquè alguns encara no ens podem creure que una exposició programada des de fa temps, pagada amb diners públics i a punt per a ser oberta al públic sigui cancel·lada per la presència d'una obra el contingut polític de la qual atempti contra un personatge públic (sigui un rei o no). Alguns encara no ens podem creure que el molt precari estat de la nostra cultura s'hagi contagiat des dels estadis de la política rància, de la burocràcia casposa, de l'administració de misèries i hagi arribat a la que hauria de ser la nau insígnia de l'art contemporani a Catalunya.

No ens importen les raons d'això que va passar ahir: si hi va haver pressions; si hi ha distanciaments en el patronat del MACBA; si hi ha hagut incomunicació entre els qui treballen al museu, com es va dir ahir… Coneixem aquestes persones i sabem que totes treballen per a la llibertat de l'art i del pensament. No volem que ens donin excuses administratives, ràncies i misèrrimes. No, això només pot tenir una solució: l'exposició 'La bèstia i el sobirà' ha d'obrir-se de manera immediata. Ja era preparada, pagada i muntada. I, en conseqüència, ha de poder-se visitar amb totes les obres que els seus comissaris havien pensat que en conformaven el recorregut i el discurs, basat en unes idees del filòsof Derrida.

Sí: l'exposició ha d'obrir-se de manera immediata. No podem permetre que ningú decideixi per nosaltres què podem veure i què no podem veure. Molts ja ho fan o ho intenten. Si l'obra en qüestió es va veure a la Biennal de São Paulo, els catalans sabrem entendre-la molt millor. I la interpretarem críticament, com sempre ens havia demanat el museu.

Mentre Catalunya debat sobre el seu futur com a país, mentre es parla de començar a construir estructures d'estat, una de les que tenim en el sistema cultural, un museu d'art contemporani, ahir va fer un pas enrere que un país lliure i democràtic no pot permetre. Si a la televisió pública es fa befa del rei Juan Carlos, per què no es pot permetre que un artista exposi una visió molt més forta i crítica de la institució monàrquica? No havíem quedat que l'art havia de ser crític, arriscat, molest, irreverent…?

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El MACBA va fer ahir un pas enrere que un país lliure i democràtic no pot permetre.

No podem permetre que ningú decideixi per nosaltres què podem veure i què no.