Opinió
-
Salvador Garcia-Ruiz: 'Europa no es pot permetre que Espanya la continuï desestabilitzant'
Salvador Garcia-Ruiz
24.04.2012
-
Pere Cardús: 'Contra l'exèrcit futbolístic de l'Espanya de sempre'
Pere Cardús
21.04.2012
-
Josep Vicent Boira: 'Una intervenció del País Valencià seria un fracàs col·lectiu'
Josep Vicent Boira
19.04.2012
-
Martí Estruch: 'El rei va nu'
Martí Estruch Axmacher
14.04.2012
-
August Gil Matamala: 'Som davant d'una deriva autoritària de criminalització de la protesta social'
August Gil Matamala
14.04.2012
-
'Guerra, aquí? Això mai!'
Eric Hauck
06.04.2012
-
Gerard Horta: 'Legislació antiterrorista? I per què no camps d'extermini?'
Gerard Horta
03.04.2012
-
Tresserras: 'Querol simplement explica qui condiciona la política de CiU a la Corporació'
Joan Manuel Tresserras
03.04.2012
-
Benzina al foc
David Fernàndez
02.04.2012
-
David Hereu (Intersindical-CSC): 'Les mobilitzacions van començar el 2010 i continuaran l'endemà de la vaga'
David Hereu
29.03.2012
-
Joan Carles Gallego (CC OO Catalunya): 'Si el govern no obre negociacions, el conflicte continuarà'
Joan Carles Gallego
29.03.2012
-
Adel Francés (Intersindical Valenciana): 'La vaga general és un primer objectiu, però continuarem lluitant'
Adel Francés
29.03.2012
-
Blanca Rivas (CGT): 'Fins que no ens adonem que el sistema no funciona sense nosaltres no ens tindran en compte'
Blanca Rivas
29.03.2012
Mireia Canals
17.05.2014
El masclisme a l'espanyola
Les darreres declaracions de l'ex-ministre i candidat a les eleccions europees pel PP, Miguel Arias Cañete, no haurien de ser deixades de banda, pel que signifiquen quant a discriminatòries, per la falta de respecte que expressen cap a més de la meitat de la població i per l'imaginari que amaguen, propi d'una Espanya vetusta i passada de moda.
No és perquè sí que en diverses llengües europees masclista es diu senzillament "macho", en espanyol. Abans hi havia una funesta tradició de relegar les dones a ser gerros de flors, sense veu ni iniciativa, tot obeïnt cegament a l'home de la casa, fent només el que els deien.
D'alguna manera, aquest PP actual té moltes reminiscències d'aquella Espanya. Li convé que les dones, i amb elles la resta de la societat, no tinguin veu ni iniciativa, pensin el mínim possible i no facin preguntes. Així, creuen ells, podran seguir amb les seves males pràctiques, manegant-s'ho tot entre ells, ignorant Europa i el rumb dels nous temps.
A aquest PP li molestava l'estatut i el "cava catalán", li molestaven els matrimonis homosexuals, li molesta que les dones puguin decidir sobre el seu propi cos, i també que els nostres infants, vinguin d'on vinguin els seus pares i mares, puguin aprendre a l'escola i amb normalitat la llengua pròpia de Catalunya.
Però Cañete arriba tard. Se li ha escapat una cosa, no ho ha entès: És precisament d'aquest estat espanyol del que les catalanes i els catalans ens sentim cada dia més allunyats, perquè té una profunda intolerància cap a tot allò que li és aliè. I és que en el fons no hi ha gaire diferència entre dir que "hay que españolizar a los niños catalanes" o que amb les dones no s'hi pot parlar.
En la seva darrera visita com a Comissària europea a Catalunya, Viviane Reding s'acomiadà dels assistents a la seva conferència a la Pedrera tot recordant la tossuderia dels catalans, que no paraven de preguntar-li per l'Estat propi, i ho comparava mig riallera amb la tossuderia de la gent del seu país natal, Luxemburg. Sortosament, la realitat és tossuda.
Sortosament, les dones hi tenim molt a dir, i la nostra aportació en la construcció d'un nou país no pot sinó ser decisiva.
Els senyors Cañete d'aquest món s'hi hauran d'anar acostumant; les dones hi som per dir-hi la nostra, cal parlar amb nosaltres i tenir-nos en compte, perquè serem decisives en aquest nou estat.
Només hi ha una condició prèvia, i és més important del que sembla: cal que anem a votar massivament i a fer sentir la nostra veu, primer aquest proper 25 de Maig, i després el proper 9 de Novembre.
Mireia Canals, diputada al Parlament de Catalunya, candidata per CiU a les eleccions europees.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015