Opinió
-
Biel Majoral: 'Els diputats del PP han d'escoltar el clam de la gent senzilla'
Biel Majoral
12.06.2012
-
Nel Martí: 'Disposició final contra el català'
Nel Martí
12.06.2012
-
Tugores: 'Els estalvis són més segurs, però els ajustos continuaran'
Joan Tugores
11.06.2012
-
El somriure dels grecs
Valia Kaimaki
11.06.2012
-
Carles Solà: 'Fotre els catalans'
Carles Solà
07.06.2012
-
Marcel Mauri: 'Identificar incivisme i delinqüència amb immigració és irresponsable i d’extrema gravetat'
Marcel Mauri
05.06.2012
-
Volíem ser Silicon Valley i ara ens volen convertir en Las Vegas
Enric Nomdedéu
04.06.2012
-
Miquel Àngel Essomba: 'Els drets dels alumnes no es poden sotmetre a una minoria'
Miquel Àngel Essomba
31.05.2012
-
Màrius Serra: 'Aquestes sentències contra el català ens porten al desacatament'
Màrius Serra
31.05.2012
-
Joan Colom Ramis: 'Les protestes contra Bauzá assenten les bases d'un nou moviment'
Joan Colom Ramis
30.05.2012
-
Isaac Rosa: Madrid no és 'Madrid'
Isaac Rosa
23.05.2012
-
Valia Kaimaki: 'A Grècia hem descobert que som lliures de votar qui volem'
Valia Kaimaki
16.05.2012
-
Germà Capdevila: 'Un 'corralito' espanyol? Improbable, però no impossible'
Germà Capdevila
15.05.2012
Francesc-Marc Álvaro
09.04.2014
Rajoy i Rubalcaba enforteixen el procés
El debat al Congrés dels Diputats per demanar la cessió de competències al Govern de la Generalitat per organitzar un referèndum ha demostrat cinc coses importants.
En primer lloc, l'actitud inflexible i tancada dels dos grans partits espanyols, de la mà de Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba, enforteix el procés sobiranista perquè reforça la idea que el millor reformisme català -l'únic- en aquests moments és l'aposta per aconseguir un Estat català independent. L'oferta d'intentar reformar la Constitució és, com sap tothom, un mer recurs retòric. Perquè les majories en el conjunt d'Espanya impedeixen que prosperi cap canvi de fons impulsat només des de Catalunya.
En segon lloc, Rajoy ha dit solemnement que no reconeix cap dels greuges que Catalunya pateix avui en dia -econòmic, social, cultural, polític- i que, per tant, assumeix que el conflicte entre la societat catalana i els poders de l'Estat espanyol és un caprici inexplicable, una mania, una raresa i un misteri que no mereix res més que la contenció. Ortega y Gasset va dir l'any 1932, durant la discussió de l'Estatut, que "el problema catalán sólo se puede conllevar". Rajoy, des del seu immobilisme, fa el que recomanava el conegut pensador.
En tercer lloc, el debat al Congrés dels Diputats posa en evidència davant dels observadors internacionals que el Govern espanyol confia només en l'aplicació automàtica de la llei per resoldre un conflicte històric de grans dimensions que, tard o d'hora, serà també un assumpte de dimensió europea. Especialment significativa és la següent frase de Rajoy, expressada sense manies: "Y no me hablen de Escocia". Avui, a les cancelleries europees deuen estar més inquiets per l'actitud de Rajoy que per la demanda de voler votar que han expressat els tres diputats catalans.
En quart lloc, els partidaris catalans de l'anomenada tercera via són els grans derrotats del debat al Congrés perquè Rajoy no ha fet cap gest -cap ni un- que es pugui relacionar amb aquesta idea. Certes elits catalanes no han estat capaces d'influir en el discurs del cap del Govern espanyol i, per tant, queden en evidència davant del conjunt del país. Obrirà la jornada d'avui una reflexió de fons entre els sectors empresarials i financers que més durament han criticat el president Mas en els darrers mesos?
En cinquè i darrer lloc, els discursos de Turull, Rovira i Herrera han donat una imatge plural, seriosa i clara del que demana una gran majoria de la societat catalana. Més enllà del to de cada diputat, el conjunt ha resultat eficaç i pedagògic, i ha servit per fer arribar a molts ciutadans espanyols i a molts mitjans internacionals el sentit real del dret a decidir, que és l'extensió de la democràcia i el repartiment del poder, de manera pacífica. Menció especial mereix el discurs que, en el torn dels grups parlamentaris, ha fet el republicà Alfred Bosch, amb ironia fina, contundència i elegància.
Article publicat originalment al bloc de l'autor, Diari de la desconnexió.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015