Pau Alabajos: La gent finalment ha recordat l'accident del metro i s'ha indignat

Ha estat una vergonya per a la democràcia del País Valencià que Francisco Camps no rebés mai els familiars de les víctimes de l'accident del metro, avui fa set anys, ni es pronunciàs sobre aquells fets a les Corts Valencianes. 

Hi va haver un oblit molt generalitzat, llevat de la gent molt afectada, o que tenia una relació molt directa amb les víctimes, o amb Torrent, com és el meu cas. La línia 1 connecta les comarques de l'Horta Sud i la Ribera amb les de l'Horta Nord i el Camp de Túria. Torrent és una mena de ciutat dormitori, on molta gent de la que hi viu treballa a València. En l'accident, que va passar en hora punta, es van morir 16 veïns de Torrent, gairebé la meitat de les 43 víctimes mortals. Per això a Torrent l'accident va sacsejar força.  

I després d'aquest oblit generalitzat, un programa de televisió, 'Salvados', i un documental interactiu, 'Zero responsables', van fer que el cas tornàs a tenir repercussió, i la gent va recordar. Els últims dies 3 de mes que hem viscut han estat aclaparadors. Més de 6.000 persones allà on abans dels reportatges n'hi havia 60.

No sé què més passarà, però estic segur que el PP ha perdut el judici mediàtic i de l'opinió pública. Només cal recordar quin ridícul no va fer Juan Cotino negant-se a respondre les preguntes del periodista Jordi Évole d'aquella manera tan vergonyosa i exhibint un tarannà tan poc democràtic. Al meu poble, a Torrent, hi ha passat una cosa més forta encara. El reportatge va traure a la llum que els regidors del PP, en aquell moment a l'oposició, havien acompanyat casa per casa Juan Cotino per mirar de comprar el silenci de les víctimes en canvi d'una feina. Això va encendre la sang de tothom! I la indignació arriba quan s'assabenten de coses com aquesta, o de la manipulació del judici, o que els tècnics de la Generalitat havien estat alliçonats i que després de mentir se n'havien anat a fer una mariscada. Et fa pensar quin país tan cínic i mesquí que tenim, i que poca humanitat que tenen els governants. 

Tinc la impressió que l'accident va tenir lloc en un moment en què érem a la cresta de l'onada de l'eufòria especulativa del PP. Era el moment dels grans esdeveniments, de la Copa Amèrica, la fórmula 1, la visita del papa al cap de tan sols tres dies… En aquest clímax de la mentida del PP, que deia que travessàvem el millor moment econòmic i que tot era creixement, la gent es trobava completament anestesiada. Ara que això ha caigut pel propi pes, que s'ha demostrat que era un gegant amb peus de fang i que s'havien balafiat els diners; ara que la gent sap quines són les necessitats reals i què és haver invertit diners en coses que no eren fonamentals, aquesta gent s'ha indignat recordant què va passar. El context d'aleshores i el d'ara són completament diferents. 

Pau Alabajos, músic (Torrent)

(Opinió recollida per via telefònica.) 

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

'No sé què més passarà, però estic segur que el PP ha perdut el judici mediàtic i de l'opinió pública'

'L'accident va passar quan érem a la cresta de l'onada de l'eufòria especulativa del PP. La gent es trobava anestesiada. Però ara que tot això ha caigut, la gent s'ha indignat recordant què va passar'