Joan Tugores: 'Grècia no arrossegaria fora de l'euro cap estat més, però sí que desencadenaria tensions i desconfiança'

Les possibilitats que Grècia surti de l'euro han augmentat respecte de fa un any o dos, però avui encara és més probable que Grècia continuï dins l'euro que no pas que el deixi. Les enquestes diuen que els ciutadans s'oposen molt fortament a la política d'austeritat, però també que volen continuar essent membres de l'euro i de la Unió Europea.

Ningú no sap què pot passar, si Grècia surt de l'euro, perquè no hi ha cap precedent històric significatiu. Dependrà de com es resolgui la conversió dels deutes de les entitats gregues de l'euro al nou dracma (o comsevulla que s'anomeni la nova moneda), i les situacions que puguin sorgir quan aquesta possibilitat es vegi més a prop: caldrà veure quins comportaments oportunistes afloren i quins mecanismes s'implantaran per aturar-ho. Una sortida de Grècia desordenada podria ser molt dolenta per als creditors de Grècia i per a la gent endeutada amb euros, i caldria tenir clara una sortida ordenada.

'Podríem estar temptats de treure els diners del banc'

Si Grècia sortia de l'euro, no arrossegaria pas a fora cap estat més, però sí que desencadenaria tensions i desconfiança. Els mercats financers, en els moments delicats, tenen por, i quan tenen por s'imaginen la pitjor situació possible. Això vol dir que demanarien garanties en termes de prima de risc sobre els estats del sud d'Europa molt superiors als d'ara. Si Grècia sortia de l'euro, els dipòsits que els grecs tenen als bancs deixarien de ser en euros i passarien, per decret, a ser dracmes, moneda que es depreciaria. La gent d'Itàlia o Espanya que tenim els estalvis en euros podríem sospitar que ens podria passar igual, que podríem perdre una part substancial del valor dels nostres estalvis. I podríem tenir la temptació de treure en massa els estalvis del banc i mirar de guardar-los, d'alguna manera, a cobert d'un decret que establís el canvi de dipòsit en euros a unes altres monedes. Això podria ser un cop definitiu al sistema financer, ja debilitat, d'Espanya i Itàlia. Aquest és el perill que caldria evitar. Com? Per imperatiu legal --amb un 'corralito'-- o convencent una ciutadania madura que ni Espanya ni Itàlia no actuaran de la manera que hem dit, cosa que requeriria un compromís prou creïble, no tan solament del govern espanyol, sinó també de les autoritats econòmiques de la UE. Encara és difícil de concretar quines mesures serien aquestes.

Què implicaria un 'corralito'?

La pitjor alternativa possible seria la d'un 'corralito'. Implicaria desconfiança dels governs respecte de la gent i limitaria la capacitat de les institucions de continuar gestionant els seus estalvis. L'alternativa més desitjable és la mateixa que ocorre quan s'intervé un banc, com en el cas de Bankia o d'algunes altres entitats. Calen garanties prou creïbles de les autoritats públiques tant dels països implicats com de la resta de la UE, que diguin que es faran tots els possibles i tot allò que calgui per acotar els problemes a Grècia i evitar la contaminació als altres països d'Europa, que no tenim ni de bon tros la mateixa situació insostenible de Grècia. No sé quina serà la solució final: si s'acostarà més a l'extrem raonable de credibilitat dels compromisos o bé a l'extrem de pànic del 'corralito', cosa que no espero ni desitjo, per més que ja no es pugui descartar res.

'Mantenir el seny i la confiança'

Jo no recomanaria a la gent que retirés els estalvis, però cal ser conscient que hi ha algunes dades publicades pel Banc d'Espanya no fa gaire sobre la sortida neta de capital de l'estat espanyol. Jo recomanaria de mantenir el seny i la confiança en el compromís polític de mantenir l'euro, que és prou fort perquè no arribem en aquesta situació malaltissa en què la gent comenci a sospitar el contagi de la situació grega. En moments així el pànic és molt mal conseller, però per a evitar les temptacions d'anar per aquesta via, calen esforços, sobretot de les autoritats, per a deixar clar que no es permetran comportaments oportunistes ni tan sols a aquells qui tenen més mitjans per a fer servir l'enginyeria financera i deixar a cobert els seus estalvis i els seus recursos.

Brussel·les i les forces polítiques gregues encara poden trobar una solució que eviti de fer perillar la construcció europea, que, si bé s'ha fet amb deficiències tècniques, té un abast històric. Els valors han de ser defensats per una Europa unida, i això requereix defensar una moneda. Un debilitament de l'euro ara no seria un simple un problema polític i financer --que ho seria, és clar--, sinó una degradació dels valors d'Europa al món, i donaria ales a unes altres maneres de gestionar l'economia, amb un paper més reduït de la democràcia i de la política social. Els europeus, grecs i no grecs, hem de ser prou conscients que hi ha en joc un cas d'abast històric. Els valors europeus tenen alguna cosa a dir en aquesta nova reconfiguració del món.

Joan Tugores, catedràtic d'Economia.

(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La pitjor alternativa possible seria la d'un 'corralito'. Implicaria desconfiança dels governs respecte de la gent i limitaria la capacitat de les institucions de continuar gestionant els seus estalvis.

Cal que les autoritats públiques garanteixin es faran tots els possibles i tot allò que calgui per acotar els problemes a Grècia i evitar la contaminació als altres països d'Europa, que no tenim ni de bon tros la mateixa situació insostenible de Grècia.

No recomanaria a la gent que retirés els estalvis; en moments així el pànic és molt mal conseller.