Gemma Calvet: 'Les condicions als CIE, molt per sota d'allò que és exigible quant a dignitat humana'

Els Centres d'Internament d'Estrangers són en un buit legal i de control judicial, per això hi ha excessos i el que passa dins és totalment invisible. I també per això és normal que les persones que hi ha dins hagin de recórrer a situacions tan dramàtiques com les autolesions per fer que la gent s'adoni de què hi passa. Es veuen abocades a la desesperació.

El principal problema del CIE és que no hi ha un control judicial constant sobre l'activitat de l'administració en aquests recintes. Per tant, ens trobem amb persones privades de llibertat que no han comès cap delicte, que són, únicament i exclusiva, a l'espera del compliment d'una ordre administrativa d'expulsió que, en molts casos, és de més que dubtosa legalitat. Perquè són ordres molt antigues i les circumstàncies de les persones han canviat, o bé perquè la persona no havia estat notificada i no ha pogut presentar recursos, o bé perquè els recursos presentats s'allarguen en el temps.

Hi ha, d'una banda, aquesta manca de control judicial sobre la situació de les persones, i d'una altra, unes condicions de tancament que són molt pitjors que les de les presons. No hi ha garanties de control, i les condicions de vida d'aquests recintes estan molt per sota de l'exigible a nivell de dignitat humana i drets humans.

És d'una gran irresponsabilitat política que no s'hagin ocupat de les condicions d'aquests centres d'internament fins que no han començat a sortir casos greus de maltractaments o fins que no hi ha campanyes mediàtiques. Hem d'insistir que són persones que no han comès cap delicte, que són davant d'una ordre d'expulsió, i és absolutament inconstitucional que no hi hagi un control específic, judicial i constant sobre l'activitat de l'administració en aquests centres. Ara només depèn de la denúncia d'un intern i que algun jutjat decideixi investigar uns fets concrets, però no hi ha un jutge que tuteli els drets d'aquestes persones, com sí que hi ha a les presons, amb el jutge de vigilància penitenciària. Hauria de ser el mateix jutge de vigilància penitenciària qui assumís el control de l'activitat de l'administració en aquests centres o bé crear un jutjat especial, però l'activitat de l'administració ha d'estar tutelada per un jutjat.

Aquesta mena de centres existeixen a tota Europa, en base a l'anomenada 'directiva de retorn', que ha estat molt polèmica en termes jurídics. Part de la responsabilitat del que succeeix ara és perquè Europa va fer una aposta per les expulsions molt dura i agreujant pels drets humans. Ho veiem al Regne Unit, a Itàlia, i  aquí. Com si els estrangers no tinguessin cap mena de drets.

La constitució diu que no es pot privar ningú de llibertat a no ser que hagi comès un delicte i estigui condemnat o bé en presó provisional. Per tant, stricto sensu, aquests centres no haurien d'existir. Ara, en termes realistes, mentre són pendents de l'expulsió, fan servir aquesta 'retenció administrativa', homologada judicialment.

Caldria revisar la directiva de retorn, que dóna molt de marge a l'administració, i reconsiderar aquest doble estatus de ciutadania que tenen els estrangers. No poden estar per sota de qualsevol altra persona privada de llibertat, sobretot quan estan retinguts en un centre de l'administració.  Però som davant d'una una mena de limbe jurídic: no hi ha control judicial, ni normativa, ni tan sols un reglament de funcionament dels CIE.

Gemma Calvet, advocada
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb)

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Tenen tancades persones que no han comès cap delicte en condicions molt per sota d'allò que és exigible quant a dignitat humana i drets humans.

D'acord amb la constitució, stricto sensu, aquests centres no haurien d'existir.