Nel Martí: 'Menorca existeix, però podria no existir?'

Tan difícil és entendre que som un arxipèlag? Tan difícil és entendre que som una comunitat feta d'illes? Tan difícil d'entendre és que per a una illa com Menorca el transport aeri sigui vital. Però no vital de 'vital importància', sinó 'vital vital'. Amb el tema del transport aeri Menorca més que qualsevol altra illa de l'arxipèlag s'hi juga la vida com a poble i com a país.

Parlar de transport aeri a Menorca és parlar de poder accedir a la sanitat i a la formació presencial; és parlar de competitivitat empresarial i d'internacionalització dels nostres productes; és parlar de destí turístic atractiu i de l'accessibilitat per part dels menorquins als bitllets poder viatjar arreu del món. I si falla la connectivitat aèria, per manca de vols, per horaris impossibles o per preus inassumibles, falla tot açò. Aleshores la insularitat esdevé aïllament. Allò positiu de ser illa, es torna negatiu i marginador.

Aquesta és la realitat que viu Menorca. Volar de Menorca a Mallorca val ara mateix uns 115 euros. A la resta, inclosos els residents no comunitaris, més de 200 euros. Durant mig any o més el nombre de vols baixa significativament, i ara mateix només hi ha vuit freqüències de dilluns a divendres. Durant el cap de setmana encara hi ha menys vols. D'anar a Eivissa (i a Formentera) ni en parlaré (no hi ha cap vol directe, i el cost total dels dos bitlles és un abús). Amb el darrer afer de Spanair Menorca conserva dos vols diaris a Barcelona, i es queda sense cap freqüència amb Madrid. Mai Menorca havia estat tan incomunicada des de fa 20 anys.

Què reclamam els menorquins? Què reclama la Plataforma per a un Transport Aeri digne que ha obtingut el suport de més de 23.000 signatures? Equiparar, o com a mínim assemblar, el preu per quilòmetre del transport entre illes i entre les illes i la península amb el preu entre dues ciutats peninsulars situades a la mateixa distància. I com es pot aconseguir açò? Com ho han aconseguit arreu d'Europa els territoris aïllats? A través de la intervenció pública, d'allò que s'anomena declaració d'Obligació de Servei Públic, en les freqüències, horaris i preus que assegurin la connectivitat que es consideri bàsica, vital. Però no és suficient obtenir la declaració. Una declaració d'OSP no servirà de res si no hi ha aportació econòmica per part de l'Estat espanyol, que serveixi per fer que la concessió d'una determinada freqüència sigui viable i sostenible. Aquesta és la principal mancança d'anteriors declaracions, i és la única solució al problema. Sí, l'única ara mateix. Però també és el punt d'inflexió entre el consens i la discrepància. Tant el PP com el PSOE quan arriben a Madrid, per escoltar o per reclamar les demandes menorquines i balears, canvien de torna. O ens diuen que no, o acoten el cap i ens expliquen que “ara no toca”. I de l'ara-no-toca del PSOE a l'ara-no-toca del PP podem acabar ofegats i asfixiats com a poble i com a país.

En definitiva, el transport aeri no és el problema sinó la solució al problema i a l'aïllament. El problema real és un altre. El què ens aïlla són altres coses: la poca capacitat d'influir a Madrid i la visió espanyolista i antimenorquinista del PP i del PSOE a les Illes.


Nel Martí
Diputat del PSM-Més per Menorca al Parlament de les Illes Balears

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet