Opinió
-
Vicent Moreno: 'El decret de plurilingüisme és un pas enrere'
Vicent Moreno
03.08.2012
-
Ismael Pelegrí: Espanyolisme a cop de decret
Ismael Pelegrí
01.08.2012
-
Joan-Lluís Lluís: 'Allò que no es diu del Canigó'
Joan-Lluís Lluís
17.07.2012
-
Francesc Felipe: 'Sense senyal i sense canal'
Francesc Felipe
16.07.2012
-
Salvador Garcia-Ruiz: 'No els cal intervenir-nos, en tenen prou de continuar asfixiant i humiliant'
Salvador Garcia-Ruiz
14.07.2012
-
Raül Romeva: 'El debat de la pirateria s'ha de fer amb eines democràtiques'
Raül Romeva
04.07.2012
-
València es crema
Josep Piera
03.07.2012
-
Martí Domínguez: 'Podria cremar tot el País Valencià, que no hi hauria manera de parar-ho'
Martí Domínguez
02.07.2012
-
Amaiur: 'Arran de la gravetat del moment històric...'
Amaiur
29.06.2012
-
Jaume Font: 'Bauzá: l'any del desencís'
Jaume Font
22.06.2012
-
Rosa Serrano: 'Fuster, importantíssim! Un disparador reflexiu'
Rosa Serrano
21.06.2012
-
Francesc Pérez Moragon: 'Joan Fuster es pot llegir des d'una perspectiva actual'
Francesc Pérez Moragon
21.06.2012
-
Gemma Pasqual: 'Fuster ens va ensenyar a ser catalans'
Gemma Pasqual
21.06.2012
Víctor Robles
23.09.2013
Una veritat de debò i una lliçó
Diuen que una mentida contada mil vegades es converteix en una veritat. Jo he viscut una veritat a la meva vida que alguns pretenen fer-la mentida. Però la tornaré a repetir una altra vegada i mil més si cal perquè la meva veritat és una veritat vertadera.
Vaig arribar a Mallorca el juny del 1999 perquè la meva família s'hi traslladà per fer-hi feina. Venia d'un poble de viticultors de la província de Cadis que es diu Trebujena. Tot just havia acabat l'educació primària, amb bones notes. I he de dir que les úniques paraules que havia sentit en català en la meva vida era l'himne del Barça, l'equip del meu pare.
El setembre d'aquell any vaig començar a estudiar la secundària, amb la meitat de les assignatures en català i l'altra meitat en castellà. I evidentment, això em va portar qualque problema a l'hora de fer els deures i d'estudiar per als exàmens. Però va passar el temps i em vaig avaluar amb normalitat de totes les matèries, també de la de català, tot i que en tenia l'exempció. I el resultat va ser positiu, i encara va millorar durant el curs. Vaig acabar amb bona mitjana i amb un excel·lent fictici (per l'exempció) de llengua i literatura catalanes, per la qual cosa na Tina, la meva 'profe', em va convèncer de no sol·licitar l'exempció per al curs següent.
Com ho vaig fer? Evidentment, m'hi vaig esforçar, no em trauré mèrit. Però també gràcies a professors i professores com na Tina, en Tomeu, na Catalina, en Manel… I sobretot n'Enrique, un argentí casat amb una mallorquina. Des del primer dia em varen submergir en la llengua catalana. Ells també es van esforçar per ensenyar-me a entendre, llegir, escriure i parlar català, i en cap moment a cap d'ells no se li va ocórrer de parlar-me ni manipular-me amb coses com Països Catalans, independència, senyeres, estaques… Tot això que conten alguns i que tants malsons els causen.
Això que he viscut referma dues conviccions del meu ideari: quan arribes a un país, amb fronteres o sense, per quedar-t'hi una de les primeres coses que has de fer és aprendre'n la llengua. És lògic. Encara que hi hagi més llengües i més sistemes de signes que tothom entén (com que me'n surto prou bé amb el dibuix podria haver anat pel món amb una pissarra i haver jugat al Pictionary a la fruiteria), si jo sé moure'm en el sistema de comunicació establert em serà més fàcil. Això passa a Mallorca i a la Xina Popular, que va dir aquell. La qual cosa confirma que no hi ha cap manera més bona d'aprendre i de ser competent en una llengua que la immersió.
L'altra convicció és que un professor i una professora, i l'educació en si mateixa, és un dels béns més valuosos que una societat ha de protegir i defensar i del qual ha de sentir més orgull si aspira a ser millor. Per això, aquests dies surt convençut i orgullós al carrer i em pos al costat d'aquells que defensen l'educació de qualitat, fent ús del seu legítim dret a la vaga.
Perquè, deixant de banda els seus drets laborals, hi ha el dret que té la societat de les Illes Balears, la present i la futura, de ser millor i de ser competent, no únicament en paquets hotelers de barra lliure de menjar i beure. I per això rebutjaré tots els atacs a base de mentides que es llancin contra ells i contra elles, perquè potser aquesta lliçó de decència, civisme i democràcia és la més important. Per això jo don suport a la vaga de docents.
Víctor Robles (@virobles)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015