I el setè dia descansà...

Així comença el llibre del Gènesi, el mite de creació de les religions del Llibre, és a dir del cristianisme, l'islam i el judaisme. Déu Nostre Senyor, després de crear el món i l'espècie humana, va descansar el setè dia i, per tant, el descans setmanal va adquirir l'estatus de sagrat i va entrar a les lleis humanes de totes les cultures de manera inqüestionable... Això sí, fins que no va arribar El Corte Inglés.

M'han arribat una colla de mails indignats (més que indignats, rabiosos) explicant les mesures que 'l’empresa comercial' per antonomàsia ha decidit de prendre veient el descens de vendes que ha de suportar a conseqüència de les retallades de sous pràcticament a tots els sectors de la societat, i que no detallaré per no cansar el personal: eliminació d'una –per ara– de les pagues extraordinàries; congelació salarial; augment de la jornada laboral; 'flexibilització' en matèria d'horaris i jornada laboral; període de vacances durant tot l'any; eliminació de la borsa de vacances; calendaris mensuals en compte d'anuals, cobertura de tots els diumenges de l'any, etc.

El Corte Inglés fins ara havia gaudit d'una fama d'empresa ultraconservadora i patriarcal, sí, però benigna i protectora dels seus treballadors, un ‘Padre Padrone’ que collava els matxos però tenia cura dels seus, que no pagava massa però tampoc no ofegava, un poder condescendent amb el seu personal, però curós del seu ramat. Una mena de microcosmos amb la seua pròpia banca, la seua asseguradora, i que, ultraconservadora i patriarcal com era, procurava mantenir els valors familiars i els rols sexuals com calia.

Tanmateix, ara les mesures que anuncia el mínim que produeixen és perplexitat i no s'adiuen amb la foto prèvia. Perden vendes i obriran cada diumenge? Són ganes de fotre o què! Augmenten la jornada laboral? Per què, si han baixat les vendes? 'Flexibilització'? Ningú no sap molt bé que signifiquen del tot eufemismes d'aquest tipus (com externalització). La parauleta, això sí, sempre va acompanyada de més opressió al treballador. Calendaris mensuals? És a dir, 'programació del treball mensual en comptes d'anual'? Açò vol dir que amb només una setmana d'antelació et poden modificar la programació de feina sense conformitat de part. Clar i ras, que la vida personal del treballador passa a ser propietat de l’empresa i per tant pot modificar-la quan vulga i com vulga. L'esclavatge va aproximant-se i la dependència i sotmetiment psicològic que implica sens dubte augmentarà els trastorns d'estrès i afectius...

Període de vacances durant tot l'any? El trencament de ritme biològic anual que origina és greu, i les implicacions sobre la vida familiar, incalculables. Tot açò sense esmentar la pèrdua de drets. L'eliminació de la borsa de vacances és la conseqüència directa de programar les vacances durant tot l'any.

Obertura de tots els diumenges de l'any declarant-los –unilateralment?– dia laborable.

Aquestes mesures situen El Corte Inglés en un dels llocs més baixos del rànquing social quant a comportament empresarial. S'han atrevit a fer allò que fins ara ningú no s'havia atrevit: a trencar els ritmes biològics i socials de sanció mil·lenària que ni la Revolució Industrial! Encara recorde quan el diumenge era pecat treballar, obligatori anar a missa i dispensa de l'Església per a no fer-ho. Quan era obligatori combregar per Pasqua Florida. És a dir, quan era obligatori tant per llei com per manament religiós de mantenir determinats ritmes biològics. Ritmes que posteriorment la ciència i no solament la creença ha avalat com a certs: el circadià, el setmanal, l'estacional i l'anual.

Que no ens vinga El Corte Inglés amb romanços de disminució de vendes. Açò és un abús i punt. I se n'ha acabat aprofitant. Caldrà començar a fer córrer l'eslògan de 'Jo també sóc un damnificat per El Corte Inglés'

Malament, molt malament anem.

La Conferència Episcopal hi tindrà res a dir?

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet