El finançament i el País Valencià. No tantes llàgrimes i més empenta

Supose que el lector deu estar familiaritzat amb la situació que vivim al País Valencià. Per una banda, fa dècades que suportem el model de saqueig permanent que ha instaurat el Partit Popular a les institucions. Un 'modus operandi' que pretén omplir les butxaques d'uns pocs anant contra els drets i benestar de la ciutadania.

Però, a banda del saqueig que implica el model del PP, els valencians i valencianes també hem de suportar una altra realitat: l'espoliació des del govern central. Tant li fa que a l'estat mane el PP o el PSOE, el País Valencià sempre ha sofert una clara discriminació i un evident maltractament fiscal des de Madrid. Fa uns quants dies que es van publicar les balances fiscals que van situar aquest maltractament en 2.018 milions. La bretxa podria arribar a 5.000 milions d'euros si usàvem la metodologia del flux monetari, oblidada conscientment per Montoro.

Les xifres són contundents i incontestables, i responen a un tractament colonial. Som un cas únic al món: un territori que és més pobre que la mitjana ha d'aportar 5.000 milions més que la quantitat que rep.

On és l'autonomia d'un territori que no té prou recursos per a atendre les seues competències?  Ens queda un autogovern de cartó-pedra. Això potser al Partit Popular no li importa, però als qui volem un canvi real ens ha de preocupar molt.

Què passarà quan intentem liderar un projecte transformador des de la Generalitat? Què passarà quan decidim que cal fer un salt qualitatiu en educació i R+D+i per a aconseguir un canvi de model productiu? Què passarà quan parlem de garantir el benestar de les persones a través d'uns serveis públics forts, eficients i ben dotats? Què passarà quan diguem que calen polítiques actives d'ocupació centrades en la formació, la personalització i els professionals especialitzats?

Passarà que des de Madrid --i, no ens enganyem, també des dels partits del sistema de casa nostra-- ens diran que no podem fer-ho perquè no tenim diners. L'atac a la nostra autonomia serà llavors un atac al projecte alternatiu i transformador, com el que volem liderar des de Compromís.

I en vista d'aquesta situació Fabra i el govern del PP ploren amb declaracions de victimisme. Són llàgrimes de cocodril dels qui veuen que se'ls escapa la majoria absoluta i l'hegemonia social que algun dia van tenir al nostre país. Però eixes llàgrimes venen acompanyades d'inacció, desídia i covardia. No tenen ni voluntat ni capacitat per a aconseguir un tracte just. No són més que els delegats colonials d'un govern central que ens maltracta i ens ignora.

Per això des de Compromís proposem de passar de les llàgrimes a l'acció. No podem consentir que el govern es quede de braços plegats mentre hipotequen el nostre futur. Proposem una alternativa que hem treballat a partir de tres conceptes: valentia, rigor i transformació.

Valentia. Exigim que el govern valencià porte Rajoy als tribunals pel fet de tractar-nos com a ciutadans de segona. Cal enviar un requeriment al Ministeri d'Hisenda i, en cas de no ser atès, presentar una demanda contenciosa administrativa contra el govern central per incompliment dels principis que estableix la LOFCA (articles 2 i 15) i la revisió quinquennal del sistema de finançament que estableix la llei 22/2009.

Rigor.  Ens basem en un estudi de la nostra sectorial d'economia que ha comptat amb la col·laboració d'experts en finançament autonòmic. Hem identificat els incompliments legals i amb eixa base exigim el reconeixement del deute històric --de 13.500 milions--; una dotació provisional per a l'any 2014 de 1.800 milions per a garantir serveis bàsics; i que qualsevol revisió del sistema de finançament tinga efectes retroactius a 1 de gener de 2014.

Transformació. Proposem mesures a curt termini però som conscients que necessitem un canvi profund del model de finançament. Defensem una agència tributària pròpia, perquè hi haja més corresponsabilitat fiscal i per a tenir més capacitat normativa sobre els impostos. I sempre tenint clar que volem més recursos per a garantir el benestar de les persones i per a comptar amb mitjans amb l'objectiu d'impulsar un model productiu que genere ocupació de qualitat.

Malauradament, el govern ja ha contestat a la nostra proposta. Diuen que volem judicialitzar la vida política. Queda clar que els de dalt continuaran plorant molt però fent molt poc. L'empenta que necessita el nostre país, com sempre, haurà de venir des de baix.

Fran Ferri, portaveu adjunt de Compromís a les Corts Valencianes.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Fa dècades que suportem el model de saqueig permanent que ha instaurat el PP a les institucions.