Opinió
-
Enric Casasses: 'Amb l'actual situació administrativa, els escriptors catalans en castellà opten al premi nacional espanyol'
Enric Casasses
05.09.2012
-
Josep Sort: 'Si guanya el Partit Quebequès, els plans d'un referèndum serien a llarg termini'
Josep Sort
04.09.2012
-
Gerard Horta: Crida urgent a la solidaritat per l’educació pública catalana
Gerard Horta
03.09.2012
-
Arcadi Oliveres: 'Les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència'
Arcadi Oliveres
01.09.2012
-
Lois Rodríguez: 'Als tres grups del parlament actual els interessa l'avançament'
Lois Rodríguez
27.08.2012
-
Marcos Pérez Pena: 'Era l'opció preferida de Mariano Rajoy'
Marcos Perez Tena
27.08.2012
-
Quim Torra: 'Encara tenim pressa, president Barrera'
Quim Torra
27.08.2012
-
Salvador Garcia: 'Continuar a l’estat espanyol és garantia d'anys de retallades i de crisi econòmica'
Salvador Garcia-Ruiz
23.08.2012
-
Josep Vendrell (ICV): 'Estarem atents perquè no s'instrumentalitzi el pacte fiscal en benefici propi o electoral'
Josep Vendrell
10.08.2012
-
Gallego (CC OO Catalunya): 'No es pot criminalitzar Gordillo i ser permissiu amb les corrupteles polítiques'
Joan Carles Gallego
09.08.2012
-
Enric Morera: 'El decret és part de l'estratègia recentralitzadora del PP'
Enric Morera
07.08.2012
-
Ximo Puig: 'Amb el decret el PP vol posar en qüestió la potència vehicular del valencià'
Ximo Puig
07.08.2012
-
Marga Sanz: 'El decret de plurilingüisme és un cop letal a la normalització del valencià'
Marga Sanz
07.08.2012
Amàlia Garrigós
22.01.2014
Deletrix
Limitar la llibertat de pensament, atemptar contra la intel·ligència, vetar el coneixement… Així defineix el fotògraf Joan Fontcuberta deletrix., una paraula llatina que significa ‘destrucció’ i que bateja la mostra que el PEN català inaugurava ahir a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, on romandrà fins al 7 de febrer. Restaven minuts perquè Catalunya Ràdio deixara d’emetre al País Valencià i jo em mirava cadascuna de les 15 fotografies que registren exemples de censura en textos escrits entre els segles XVI i XIX. Imatges que remeten a la plasticitat estètica d’un Tàpies. Documents que mostren la violència de les ratlles i de les ganivetades del censor que volia amagar paraules o fins i tot notes musicals.
El color negre de les traces i les fanàtiques esquinçades als fulls, les vaig sentir com a pròpies físicament al meu estómac quan el rellotge marcava les vuit de la vesprada i les veus de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació callaven en el dial valencià. Reconeixia eixa emoció dolorosa perquè ja l’havia experimentada abans. Mentre observava els gestos agressius de l’exposició, evocava records dels meus temps d’estudiant enganxada a La nit dels ignorants, quan somiava tindre un programa com aquell al País Valencià. Els professionals que encetàrem el camí verge de RTVV ens emmirallàvem en el model comunicatiu de TV3 i de Catalunya Ràdio. Des de l’any 1990 fins ahir, els valencians podíem seguir la seua programació gràcies a les instal·lacions radioelèctriques d’Acció Cultural del País Valencià, una entitat cívica que, davant del buit legal i de la manca de regulació administrativa, ha ofert durant tots aquests anys un servei públic imprescindible per a un significatiu sector de la població valenciana que ara se sent òrfena. El mapa sonor de les ones és en castellà. Trobarem emissores que emeten en alemany i en anglès per als estrangers instal·lats al sud cercant el sol. Podrem sintonitzar un canal que ens parla en àrab, però, exceptuant alguna emissora local o comarcal, no n’escoltarem cap que ens parle en valencià, que, tal com deia l’homenot de Castalla Enric Valor, és el català de tots.
Censura contra llibertat d’expressió és una constant obsessiva entre els polítics que ens desgovernen, siga per raons ideològiques, religioses o polítiques, o perquè els perpetradors de les tisorades i de les prohibicions volen ser més papistes que el papa. I de papistes, n’hem tingut i en tenim un bon grapat al País Valencià. La magnitud del colp d’estat mediàtic que patírem el 29N amb l’apagada de RTVV obeeix la doctrina de la Fundació FAES que advoca per la recentralització d’Espanya. Un dogma que els governs que sofrim ací i a Madrid executen sense fissures. El País Valencià és un autèntic laboratori d’identitats. Una diana fàcil on vomitar els dards del poder prepotent que emana d’una majoria absoluta sostinguda durant dues dècades. Rajoy va dir que tenia un pla per a Catalunya, que potser passa per crear un corredor lingüístic al País Valencià (també a les Balears) i que consisteix a ocultar, tapar, reprimir, degradar, invisibilitzar i menysprear la llengua autòctona. Tot fent servir, per a justificar-ho, la disfressa de la crisi econòmica en el cas de RTVV i l’argument de no legalitat en el cas de Catalunya Ràdio i TV3. És legal que el multiplex de RTVV l’estiguen utilitzant Mediterráneo TV i Las Provincias TV per a les seues emissions? Quantes TDT hi ha emetent fora de la legalitat amb el consentiment del govern valencià? A la vista de les corrupteles criminals dels seus imputats, el PP encara troba un calaix a vessar de vots que procedeixen del regionalisme blaver que li va llegar González Lizondo amb Unió Valenciana. Grupuscles que actuen de tant en tant boicotejant esdeveniments culturals. El “Círcul Cívic Valencià” els congrega. Ahir els seus integrants és congratulaven de l’èxit de la seua denúncia contra ACPV davant del Ministeri d’Indústria que ha obligat aquesta entitat a suspendre les emissions.
No hi ha cap territori europeu amb dos milions de parlants d’una llengua autòctona i oficial que no tinga al seu abast uns mitjans de comunicació propis. Nosaltres som els pioners. No caldria, doncs, denunciar aquest deletrix valencià a Estrasburg? La Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries que l’estat espanyol va signar, juntament amb la resta d’estats europeus, és lletra morta?
Fa dos anys que estem sense TV3, dos mesos sense RTVV i un dia sense Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Hi ha molta gent que demana uns mitjans públics de debò. Quan deixarem el PP sense senyal?
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015