Opinió

 

<56/72>

Empar Marco

07.11.2013

O delegat del govern espanyol o president de la Generalitat

El discurs del president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, per a justificar el tancament de la televisió pública valenciana és un bon discurs d'un delegat del govern espanyol, però pèssim si és en qualitat de president autonòmic. Una televisió pública fa un servei públic i en aquest cas en la llengua pròpia, el valencià, el català. I això no s'ho creu Fabra, que és capaç de tancar una institució que forma part l'estatut d'autonomia, i fer-ho sense moure ni una pestanya ni pronunciar una frase en la llengua dels valencians. Si es tracta d'estalviar i de fer arguments perversos i demagògics, anem a un argument que no és gens demagògic, però sí de molt estalvi econòmic. Senyor Fabra: o sobra vostè, o sobra la delegació del govern espanyol. No són viables dues institucions que serveixen per a la mateixa cosa: ser la veu i el martell del govern d'Espanya, de Mariano Rajoy; dues institucions que fan una gran despesa, treballadors, personal, manteniment i que vostè demostra que intenta sobreposar. Doncs siga més valent encara i tanque el Palau de la Generalitat amb clau. Ens estalviarem diners i males gestions.


És cert que la televisió pública valenciana mai no ha tingut el crèdit que es mereix. Però això és perquè ho han volgut els diversos governs que hi ha hagut al consell, quasi tots del Partit Popular. També és cert que els treballadors s'han cansat de denunciar les manipulacions informatives, les malversacions, els balafiaments. Molts fa anys que lluiten, uns altres fa escasses hores. Benvinguts. Però cal que siga la societat sencera que es desperte, que s'adone que li han arrabassat un organisme que és vertebrador, que hauria de ser la columna vertebral del país, de la llengua, de l'economia, de la cultura. Tornem a dir-ho: cert, no ha fet aquest paper al cent per cent, però encara és possible. Només cal un govern que s'ho crega. Evidentment, no és aquest.

Empar Marco, delegada de TV3 al País Valencià.

Editorial