Opinió

 

<56/72>

Pau Rumbo

01.04.2013

Pau Rumbo: 'Paco Elvira, un home de fotografia'

Sona tòpic però a vegades la realitat és massa inquietant a l'hora d'encadenar fets. Avui ens hem llevat amb la tràgica notícia de la desaparició i, després, de la mort de Paco Elvira. No em sento la persona més indicada per a escriure aquestes ratlles sobre ell, perquè hi haurà familiars, amics i companys d'ofici molt més propers a ell i que podrien explicar molt millor els 'pers' de la seva vida i els 'quès' de la seva mort.


Jo només sóc un alumne seu. Un alumne que va escollir l'assignatura de Fotoperiodisme que ell ensenyava a la Universitat Pompeu Fabra. I em dol escriure-ho en pretèrit imperfet. Fins avui no he sabut que Paco Elvira tenia 64 anys, i em sembla bo de recordar perquè, avui que m'he mirat el seu currículum (coses dels comiats, que ens fan conèixer millor els que se'n van...), m'ha semblat en certa manera bell que algú amb la seva trajectòria la volgués acabar ensenyant a les noves generacions.


Jo només sóc un alumne seu que, sense ànim de frivolitat, avui ha tingut una suor freda a l'esquena quan ha sabut que Paco Elvira ens deixava el dia abans de l'examen de la nostra assignatura. Que ens deixava sense poder corregir les fotografies que fins avui hem estat preparant els seus alumnes com a treball final. Que ens deixava mentre exercia la seva passió (segons sembla, buscava ubicacions per a fer fotografies). Que ens deixava a la mateixa zona, el Garraf, on, amarga casualitat, ahir vaig passar un plàcid diumenge de Pasqua amb la família.


M'acomiado d'ell intentant fer justícia: Paco Elvira era un home de fotografia. I em permeto que l'última lliçó no viatgi d'ell cap a mi sinó a l'inrevés: Paco, a vegades una sola instantània no és suficient com per descriure casualitats, si el destí s'esmerça massa a teixir-les.

Editorial