Pau Alabajos: La Primavera Valenciana va marcar un precedent: no ens deixarem aixafar mai més

La Primavera Valenciana va ser un cop de puny damunt la taula, un dir prou als abusos comesos. Però hi va haver un fet molt important: la gent va dir que els nostres xiquets no els tocassen: 'Ens heu fet una reforma laboral que ens deixa sense opcions, hi ha una corrupció flagrant, heu sostingut una política de grans esdeveniments i opulència econòmica, i ens retalleu als de sempre, als de baix, però tocar els nostres fills és traspassar la línia roja.' 

Es van conjuminar molts factors que van fer que explotàs tot. I va ser una falta de responsabilitat que el govern enviàs la policia a sufocar les protestes d'estudiants de catorze anys i de disset d'una manera tan brutal. Perquè quan la policia va actuar, va haver-hi un cisma, un punt de no-retorn. La  gent va eixir al carrer amb molta ràbia, amb ganes de solidaritzar-se amb els alumnes i de fer-los costat, sobretot quan el cap de la policia es referí als estudiants i manifestants com a 'enemics'.

Socialment, es va crear una consciència de l'autoestima que podia arribar a tenir la societat valenciana. Necessitàvem l'aire fresc d'aquelles manifestacions, que van descol·locar completament el govern valencià, i que es van apoderar una setmana sencera de la ciutat de València, sense que la policia pogués fer-hi res. Estaven desbordats per la magnitud de les protestes. I això significa que si ens organitzem i volem canviar les coses, si actuem en bloc podem combatre els abusos de corrupció i les retallades.

Els fets van ocupar Twitter i els mitjans de tot el món, i van posar una altra València en el mapa. On ha anat a parar tot allò? S'ha marcat un precedent. Des d'aleshores, cada volta que es comet un nou abús, hi ha unes organitzacions molt més cohesionades capaces de plantar-hi cara. No sé si es traduiria en una altra revolta com aquella, però ja no ens deixarem aixafar més. Estem preparats per a donar-hi una resposta cívica.

I tot allò encara no s'ha acabat: se n'han derivat processos judicials i sancions administratives a manifestants, i continuen les legítimes reclamacions de dimissió de la delegada del govern espanyol, Paula Sánchez de León, que va ser qui va enviar la policia, i sobretot de Maria José Català, consellera d'Educació, perquè fou el motiu pel qual els estudiants eixiren a protestar. Recordem que es queixaven de la manca d'inversió en educació i de la manca de manteniment que han fet, per exemple, que fa poc en un col·legi de Santa Pola s'ensorràs el terra, o que caigués una placa del sostre del col·legi Cervantes de València, o que no hi haja calefacció en alguns instituts, ni paper higiènic. Tot això encara passa.

La gent se'n recorda molt, d'allò. La indignació va quedar molt marcada, i continua present. I això passarà factura al govern. Potser la Primavera Valenciana es va anar diluint en els mitjans de comunicació, però s'ha traduït en una organització més forta, amb més estructures i instruments per a respondre al govern, i la sensació de la gent és que en les properes eleccions tombarem el PP.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Tocar els nostres fills va ser traspassar la línia roja

S'ha marcat un precedent. Des d'aleshores, cada volta que es comet un nou abús, hi ha unes organitzacions molt més cohesionades capaces de plantar-hi cara

La sensació de la gent és que en les properes eleccions tombarem el PP