Opinió
-
Enric Casasses: 'Amb l'actual situació administrativa, els escriptors catalans en castellà opten al premi nacional espanyol'
Enric Casasses
05.09.2012
-
Josep Sort: 'Si guanya el Partit Quebequès, els plans d'un referèndum serien a llarg termini'
Josep Sort
04.09.2012
-
Gerard Horta: Crida urgent a la solidaritat per l’educació pública catalana
Gerard Horta
03.09.2012
-
Arcadi Oliveres: 'Les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència'
Arcadi Oliveres
01.09.2012
-
Lois Rodríguez: 'Als tres grups del parlament actual els interessa l'avançament'
Lois Rodríguez
27.08.2012
-
Marcos Pérez Pena: 'Era l'opció preferida de Mariano Rajoy'
Marcos Perez Tena
27.08.2012
-
Quim Torra: 'Encara tenim pressa, president Barrera'
Quim Torra
27.08.2012
-
Salvador Garcia: 'Continuar a l’estat espanyol és garantia d'anys de retallades i de crisi econòmica'
Salvador Garcia-Ruiz
23.08.2012
-
Josep Vendrell (ICV): 'Estarem atents perquè no s'instrumentalitzi el pacte fiscal en benefici propi o electoral'
Josep Vendrell
10.08.2012
-
Gallego (CC OO Catalunya): 'No es pot criminalitzar Gordillo i ser permissiu amb les corrupteles polítiques'
Joan Carles Gallego
09.08.2012
-
Enric Morera: 'El decret és part de l'estratègia recentralitzadora del PP'
Enric Morera
07.08.2012
-
Ximo Puig: 'Amb el decret el PP vol posar en qüestió la potència vehicular del valencià'
Ximo Puig
07.08.2012
-
Marga Sanz: 'El decret de plurilingüisme és un cop letal a la normalització del valencià'
Marga Sanz
07.08.2012
Rodolfo del Hoyo
12.12.2012
Rodolfo del Hoyo: 'No ens dividiran perquè som un sol poble'
Felip V i Franco van voler exterminar el català i no van poder. I el ministre Wert tampoc no podrà. Ni el govern de Mariano Rajoy ni tot el PP junts no podran eliminar el català. No podran eliminar el model d’escola catalana perquè quan es fan lleis contra els pobles, els pobles es rebel·len contra les lleis.
El català, el model d’escola catalana, la immersió lingüística han estat elements integradors, elements de cohesió social que han afavorit la identificació amb Catalunya de centenars de milers d’emigrants espanyols i dels seus descendents. La meva ciutat, Santa Coloma de Gramenet, n’és un exemple. L’any 1970 un grup de mestres d’Òmnium van començar a impartir cursos de català per a nens en una biblioteca. L’èxit va ser tan rotund que no donaven l’abast. Aleshores es va fer una aposta perquè el català entrés a l’escola. Totes les escoles de la ciutat, públiques i privades, ho van acceptar, i el curs 1972-73 es va iniciar el que es va anomenar 'Català a l’Escola'. Sense el suport d’Òmnium, sense el grup de socis colomencs d’Òmnium, el català a l’escola no hauria estat possible. Però també és cert que, sense la resposta massiva de la ciutat, sense la resposta massiva de desenes de milers de mares i pares vinguts d’arreu de l'estat espanyol, tampoc no hauria estat possible. Santa Coloma de Gramenet va ser la primera ciutat catalana on totes les escoles van fer classes de català amb tot un ajuntament franquista en contra. Ens volien dividir i no ho van aconseguir.
Uns anys després, ja en democràcia, el mestres de català van proposar de fer una prova d’immersió en una escola. La prova pilot es va fer en tres escoles i va funcionar i, a partir d’aquí, amb un acord entre mestres, pares, mares, ajuntament i Generalitat es va proposar de fer línies en català a les escoles que ho volguessin. Un altre cop l’èxit era rotund. L’èxit fou tan gran que el curs 1982-83 s’iniciava a tota la ciutat la primera experiència nacional d’immersió lingüística. Totes les escoles públiques i privades s’hi van adherir. Santa Coloma de Gramenet va ser la primera ciutat catalana on es va aplicar la immersió lingüística. Santa Coloma de Gramenet va ser pionera en la lluita per la normalització lingüística del català. Sense el Català a l’Escola impulsat per Òmnium, sense el suport de la Generalitat de Catalunya, sense el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, sense el suport del Casal del Mestre no hauria estat possible la immersió. Però també és cert que, sense el suport incondicional de les ‘ampes’, sense el suport de la població colomenca, tampoc no hauria estat possible. I les mares i els pares aprenien el català per ajudar els seus fills en els estudis. Massivament, les mares colomenques i els pares colomencs havien entès que el futur dels seus fills estava en el català.
El franquisme va voler destruir la nació catalana i es va voler servir per als seus plans dels centenars de milers d’emigrants espanyols, especialment andalusos i extremenys, però també aragonesos, i també gallecs, i també murcians, i també d’altres regions, totes deprimides i empobrides per l’acció dels terratinents amb el suport de la dictadura. Però resulta que aquests emigrants que van arribar de tots els racons de la península defensaven el català, lluitaven pel català, feien seu el català, volien que els seus fills fossin catalans. Van fer seva la consigna de l’Assemblea de Catalunya: ‘Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia.' Estimaven aquesta terra. La terra que els havia acollits i els havia ofert un futur. La terra que ells i elles havien contribuït a fer créixer amb les seves mans, el seu capital. Estimaven i estimen Catalunya perquè també són Catalunya. Estimàvem i estimem Catalunya perquè també som Catalunya. Desenes de milers d’aquells emigrants van contribuir a posar les bases de l’Escola Catalana. El nostre model d’escola és un model de cohesió. I en aquest model, la llengua és essencial. Un model d’escola al qual avui també s’incorporen desenes de milers d’immigrants arribats d’arreu del món, que també estimen Catalunya i que també són Catalunya.
Però els enemics de Catalunya despleguen tot el seu verí contra els procés emancipador que hem iniciat. Per això ataquen el més preuat de la nostra identitat com a poble i no ho podem permetre. No ho deixarem fer. Quan l’esborrany de Wert sigui llei, no l’aplicarem. No ens dividiran perquè som un sol poble i quan es fan lleis contra els pobles, els pobles es rebel·len contra les lleis.
Visca l’Escola Catalana!
Visca Catalunya!
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015