Opinió

 

<56/72>

Joan Coscubiela

07.11.2012

Joan Coscubiela: 'Han de parlar amb la Plataforma d'Afectats'

Aquests dies, arran del suïcidi d'una persona immergida en un procés de desnonament per no pagament de la hipoteca, ha crescut el debat social sobre aquest drama humà. És preocupant que hagi d'haver-hi tragèdies d'aquesta magnitud perquè els desnonaments passin a ser considerats un problema greu. Sense minimitzar gens el dramatisme de la pèrdua de vides humanes, és una mica farisaic que tan sols en aquests casos extrems s'encenguin totes les alarmes. Com si el drama de desenes de milers de famílies que s'han quedat sense casa i al carrer no bastés.


Sota l'impacte de la notícia, els dos partits que han tingut responsabilitats de govern aquests anys han fet saber que volien cercar una solució i el senyor Rajoy ha anunciat que ja parlaven amb el PSOE i que hi havia una voluntat d'acord. Em sembla bé, sempre que no sigui un altre moviment per a quedar bé, ni voldria que, d'aquestes converses, no en sortís més que una proposta placebo com la del codi de bones pràctiques del ministre Guindos.


La situació dels desnonaments fa molt que és al carrer, gràcies al treball de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH), un exemple de mobilització social de base que combina propostes alternatives amb la recerca de solucions individuals i immediates, a més de fer una aposta clara per l'acompanyament solidari.


No es tracta de mirar enrere, però no tots els partits polítics ni totes les entitats socials han tingut el mateix comportament. N'hi ha que des del principi han donat suport a la PAH i han presentat propostes. Encara ara no es tracta de passar comptes, sinó de trobar solucions de futur i també de les coses que ja han passat.


El Congrés de Diputats ha tractat aquesta qüestió en algunes ocasions. Sense anar més lluny, l'any 2008 Joan Herrera, aleshores diputat al congrés per ICV-EUiA, va fer una proposta en aquest sentit. I tot just començada aquesta legislatura, jo mateix vaig presentar, el febrer del 2012 i en nom d'IU, ICV-EUiA, CHA, l'Esquerra Plural una interpel·lació al govern i una moció amb propostes de fons. Malauradament, la resposta del govern a través del ministre d'Economia va ser el codi de bones pràctiques bancàries que, com advertim, ha estat un fracàs, atesa la dimensió del problema. I les nostres propostes i solucions van tenir el vot contrari del PP i l'abstenció del PSOE i de CiU.


Si els dos grans partits de la cambra han decidit d'abordar de debò la qüestió és una bona notícia. Però no n'hi ha prou que parlin únicament entre ells. És oportú que el govern parli amb tots els grups per buscar el màxim d'acord. Però sobretot amb qui ha de parlar el govern és amb els representants de la PAH.


La PAH, en efecte, s'ha guanyat a pols el dret de ser l'interlocutor del govern amb vista a una possible modificació legislativa. Perquè coneix bé les situacions socials degudes a les execucions hipotecàries, perquè sap quines coses han de canviar i perquè coneix les necessitats de les famílies afectades. La constitució del Banc Dolent, amb recursos públics, per a salvar els comptes de les entitats financeres és una oportunitat per a buscar solucions al dret d'habitatge de tots els afectats, també amb efectes retroactius.


Si el govern, el PP i el PSOE van de debò aquesta vegada, han de parlar entre ells, però sobretot han de parlar amb la PAH. Esperem que la dimensió del drama hagi convençut tothom de la necessitat de trobar una solució real.


I us deixo un parell d'enllaços interessants.


http://www.congreso.es/public_oficiales/L10/CONG/BOCG/D/D_044.PDF # page = 37


http://www.congreso.es/public_oficiales/L10/CONG/DS/PL/PL_013.PDF # page = 27


(Opinió publicada al bloc de Joan Coscubiela.)

Editorial