Opinió

 

<56/72>

Rosa Calafat

11.09.2012

Rosa Calafat: 'Cronologia del perquè'


Avui de matí, m’he decidit a seguir per ràdio des de Mallorca aquesta Diada (de les Illes, tornava a haver-n'hi un grapat a la capital de la nació). Tenia en marxa dues ràdios a l’hora (Catalunya Ràdio i RAC1). I ha passat un fet curiós: una gran coincidència... En el mateix instant que l'una m’explicava el perquè històric (el setge als catalans), l’altra m’explicava el perquè actual, l’intent de desfeta de l’escola en català --per esmentar una de totes les desfetes actuals...


Avui a horabaixa, Catalunya Ràdio m’ha fet arribar la manifestació organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana. Una manifestació en què s’ha exercit el dret de la pedagogia nacional: fent exercici d’un verb de voluntat, ‘Volem la independència del nostre país?’ Fent l’exercici d’haver de respondre net i clar amb l’afirmació. Fent pedagogia al món, ‘Catalunya, parla al món’. Fent pedagogia del símbol, Josep Guardiola des de Nova York. Fent pedagogia d’un fet, ‘la independència’: i el Parlament de Catalunya avui ha atès i escoltat la voluntat expressada en aquesta manifestació.


Encara record, fresc i massa, quan els ‘independentistes’ eren una raça utòpica, residual –en aparença-... Ara vivim l’esclat del que sempre ha estat en efervescència, gràcies a la feina de mestres, de casals, d’escriptors, de periodistes, de tot un poble...


Ara, Barcelona, no t’oblidis que la nació correspon a la història, i no a comunitats autònomes fruit de desficis de prohibicions: des de Mallorca som poble que fem cap per Catalunya, perquè som catalans.

Editorial