Joan-Lluís Lluís: 'Allò que no es diu del Canigó'

Quan el govern francès, sigui quin sigui, es mostra generós envers la llengua catalana, és prudent preguntar-se quin és l'abast real d'aquesta generositat. Així, doncs, l'excel·lent notícia del reconeixement de la grafia 'Canigó' en lloc del detestable 'Canigou' pel ministeri del Medi Ambient no és simplement una victòria del sentit comú. O, més aviat, diguem que aquest canvi ha estat venut amb un entusiasme que potser caldria matisar. Primer de tot, no es tracta d'un canvi oficial de nom, perquè, a França, les muntanyes no tenen nom oficial. La llei diu que els únics topònims amb formes oficials i, doncs, fixades a priori per sempre, són els dels municipis, dels departaments i de les regions. Per modificar un nom d'aquests cal passar per un examen llarg i feixuc del Consell d'Estat (va ser el cas, per exemple, quan el municipi del Vallespir, antigament anomenat 'L'Écluse', va passar a dir-se 'Les Cluses'). Així doncs, el nom del Canigó, com els noms de la quasi totalitat de topònims és, d'alguna manera, lliure d'interpretació. És a dir que qualsevol pot escriure'n el nom com vol i que, per tant, el fet que el Ministeri de Medi Ambient hagi reconegut, fins i tot oficialment, que adopta el nom amb grafia catalana no impedirà pas les altres administracions de continuar escrivint 'Canigou'. És clar que a la llarga es pot esperar que Canigó s'acabi imposant, si més no a la llarga llista de pobles de la Catalunya Nord que tenen una 'rue du Canigou'.

De fet, la fixació d'aquest canvi depèn en bona part de l'Institut Géographique National (IGN), que realitza els mapes del conjunt del territori francès. Aquest organisme parapúblic ja ha recatalanitzat la majoria de grafies dels topònims no oficials de la Catalunya Nord. Ara, com a empresa editora, es reserva el dret d'adoptar, o no, aquesta correcció. Fins ara, ha conservat la grafia francesitzada dels topònims més importants o coneguts, entre els quals, és clar, el del Canigó. Evidentment, el Consell General dels Pirineus Orientals, que ha promogut aquest canvi, pressionarà l'IGN perquè adopti la grafia catalana, amb una possibilitat d'èxit real, però no garantida.

I, de fet, la voluntat mateixa del Consell General de corregir aquesta grafia no ve d'un impuls sobtat d'afany catalanista. Certament, cal felicitar-lo d'haver gosat fer aquest pas, impossible encara fa pocs anys per la càrrega d'autoodi que traginen tantes institucions locals. Ara, és improbable que haguessin fet aquest canvi si no hi hagués hagut, rere el nom de la muntanya, l'ombra vergonyosa d'una marca de menjar per a gossos. Des de fa més de mig segle existeix, a França, una marca d'aliments canins anomenada Canigou que no solament envileix la muntanya sinó que impedeix que el seu nom sigui utilitzat amb finalitats comercials. Amb el pas de 'Canigou' a 'Canigó', aquest obstacle cau. I així, doncs, es reconcilia comerç i identitat.

Joan-Lluís Lluís, escriptor

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet