Opinió

 

<56/72>

Valia Kaimaki

16.05.2012

Valia Kaimaki: 'A Grècia hem descobert que som lliures de votar qui volem'

El fracàs de les negociacions dels partits grecs per a formar govern era, alhora, esperat i no esperat. Esperat perquè els polítics havien avisat que serien difícils, però que farien tot quant podrien. I no esperat perquè molts periodistes i analistes creien que a última hora els polítics abonarien una solució, si bé amb els dos fronts habituals: de favorables i de contraris al pla de rescat. Però tots han estat molt tossuts i s'han limitat a fer valer els interessos de partit, no els del país.

Tots els partits volien evitar que Syriza restés fora del govern, protestant pels carrers i fent oposició al govern. De fet, no ho volien reconèixer, però un diputat de Nova Democràcia se'n va anar de la llengua. I Syriza no ha tingut voluntat d'entrar al govern des del principi. No hi ha hagut negociacions reals. Totes les converses han estat per a convèncer Syriza d'entrar a formar govern.

No sabem què pesarà més en el vot dels grecs, si la pressió de la UE o la concentració de vot a Syriza. Aquests últims dies la formació de l'esquerra radical obté molt de suport. Segur que els dos partits tradicionals, Nova Democràcia i PASOK, no tornaran a tenir els vots que havien tingut en el passat. El fet que Syriza sigui molt explícita quant a mantenir Grècia dins l'euro i dins la Unió Europea fa pensar a la gent que el problema no és aquest.

La gran incògnita és si les noves eleccions deixaran un parlament tan fragmentat o si concentraran el vot en uns pocs partits. Aquesta és la qüestió que determinarà les possibilitats de tancar la crisi institucional que ens deixa sense govern formal. Per exemple, estic segura que els neonazis perdran suport i que poden perdre, fins i tot, la representació parlamentària. La gent s'ha adonat realment de qui són. Van pujar per un vot descontent i de ràbia, però aquests vots aniran ara, curiosament, a formacions com Syriza.

La coalició de l'esquerra radical guanyarà. I probablement entrarà al parlament algun partit petit, com el dels ecologistes o el dels liberals. L'esperança s'ha obert a la societat grega. Una dona gran em deia l'altre dia: 'La diferència d'ara és que tenim esperança i que som lliures de votar qui volem. Ja no ens veiem obligats a votar un dels partits de govern. Hem descobert que hi ha molts més partits que es poden votar i que no passa res.'

Editorial