Opinió
-
Enric Casasses: 'Amb l'actual situació administrativa, els escriptors catalans en castellà opten al premi nacional espanyol'
Enric Casasses
05.09.2012
-
Josep Sort: 'Si guanya el Partit Quebequès, els plans d'un referèndum serien a llarg termini'
Josep Sort
04.09.2012
-
Gerard Horta: Crida urgent a la solidaritat per l’educació pública catalana
Gerard Horta
03.09.2012
-
Arcadi Oliveres: 'Les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència'
Arcadi Oliveres
01.09.2012
-
Lois Rodríguez: 'Als tres grups del parlament actual els interessa l'avançament'
Lois Rodríguez
27.08.2012
-
Marcos Pérez Pena: 'Era l'opció preferida de Mariano Rajoy'
Marcos Perez Tena
27.08.2012
-
Quim Torra: 'Encara tenim pressa, president Barrera'
Quim Torra
27.08.2012
-
Salvador Garcia: 'Continuar a l’estat espanyol és garantia d'anys de retallades i de crisi econòmica'
Salvador Garcia-Ruiz
23.08.2012
-
Josep Vendrell (ICV): 'Estarem atents perquè no s'instrumentalitzi el pacte fiscal en benefici propi o electoral'
Josep Vendrell
10.08.2012
-
Gallego (CC OO Catalunya): 'No es pot criminalitzar Gordillo i ser permissiu amb les corrupteles polítiques'
Joan Carles Gallego
09.08.2012
-
Enric Morera: 'El decret és part de l'estratègia recentralitzadora del PP'
Enric Morera
07.08.2012
-
Ximo Puig: 'Amb el decret el PP vol posar en qüestió la potència vehicular del valencià'
Ximo Puig
07.08.2012
-
Marga Sanz: 'El decret de plurilingüisme és un cop letal a la normalització del valencià'
Marga Sanz
07.08.2012
Joan Roma
12.01.2012
El preu de la bondat
Richard Branson, multimilionari propietari de Virgin, vol promoure 'un canvi generacional a gran escala que difuminarà la diferència entre fer el bé i fer diners', perquè 'fer el bé és bo per als negocis'.
Que bé! Abans només guanyàvem el cel, ara ens farem rics, que és molt més actual i sense pagar el preu de la mala consciència.
Fins fa poc semblava que les ONG s'havien especialitzat en el 'bé' --d'aquí ve el seu atractiu, aquests darrers anys--, perquè miraven de pal·liar, amb les millors intencions, els efectes iatrogènics del campi qui pugui econòmic.
Hi ha qui considera que van perdent el ‘glamour’ que els donava la canalització de la part humana bondadosa, com si ja fessin un cert tuf de ranci i necessitessin un 'restyling empresarial' que les assimilés, o encara millor, les convertís, ras i curt, en empreses com les altres, que són més expeditives i administren millor els recursos.
Grans empreses pioneres ja han convertit les fundacions pròpies en filials especialitzades en la bondat, expressada en missatges carregats de valors i d’estils de vida que esborrin, de cara als seus usuaris, la frontera entre negoci i una experiència vital, entre el rol de client i el de membre d'un club. Fins i tot les institucions tradicionalment capdavanteres a tenir cura de les necessitats dels exclosos, com les pertanyents a l'Església Catòlica, han hagut d'entrar en una lògica de mercat per tal de ser viables. I n’hi ha que, per haver-hi entrat massa, com les caixes, han desaparegut com a tals.
Quan els ciutadans es descobriren subjectes polítics, exigiren a les institucions serveis de benestar de qualitat i en quantitat. Ara tenen 'el dret de', sense dependre de la 'beneficència' associada al paternalisme o a l'ús arbitrari de la generositat. Però amb la demonització de la 'beneficència', se’n perd també el sentit literal de 'fer el bé'. De cop, es descobreix que el bé s'ha institucionalitzat sota formes de servei, organitzades i produïdes amb criteris de resultats propis d'una empresa i lluny dels de la 'bondat'.
Que jo sàpiga, la bondat no és incrustada en les estructures organitzatives, ni en els processos de treball. No creix entre les màquines, ni n'és terra propícia un sistema que vol ser competitiu, peti qui peti. Si les mateixes institucions dedicades a la producció de serveis de benestar, acaben, ben a desgrat, produint el malestar, què no faran les altres, que no es constituïren originalment amb aquesta finalitat?
Segurament que el profeta Branson deu haver albirat un horitzó paradisíac des d'alguna de les seves naus espacials, que el comú dels mortals no arribem a veure. Esperem que ens l’ensenyi a preus assequibles.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015