Opinió
-
Enric Casasses: 'Amb l'actual situació administrativa, els escriptors catalans en castellà opten al premi nacional espanyol'
Enric Casasses
05.09.2012
-
Josep Sort: 'Si guanya el Partit Quebequès, els plans d'un referèndum serien a llarg termini'
Josep Sort
04.09.2012
-
Gerard Horta: Crida urgent a la solidaritat per l’educació pública catalana
Gerard Horta
03.09.2012
-
Arcadi Oliveres: 'Les circumstàncies actuals exigeixen la petició d'independència'
Arcadi Oliveres
01.09.2012
-
Lois Rodríguez: 'Als tres grups del parlament actual els interessa l'avançament'
Lois Rodríguez
27.08.2012
-
Marcos Pérez Pena: 'Era l'opció preferida de Mariano Rajoy'
Marcos Perez Tena
27.08.2012
-
Quim Torra: 'Encara tenim pressa, president Barrera'
Quim Torra
27.08.2012
-
Salvador Garcia: 'Continuar a l’estat espanyol és garantia d'anys de retallades i de crisi econòmica'
Salvador Garcia-Ruiz
23.08.2012
-
Josep Vendrell (ICV): 'Estarem atents perquè no s'instrumentalitzi el pacte fiscal en benefici propi o electoral'
Josep Vendrell
10.08.2012
-
Gallego (CC OO Catalunya): 'No es pot criminalitzar Gordillo i ser permissiu amb les corrupteles polítiques'
Joan Carles Gallego
09.08.2012
-
Enric Morera: 'El decret és part de l'estratègia recentralitzadora del PP'
Enric Morera
07.08.2012
-
Ximo Puig: 'Amb el decret el PP vol posar en qüestió la potència vehicular del valencià'
Ximo Puig
07.08.2012
-
Marga Sanz: 'El decret de plurilingüisme és un cop letal a la normalització del valencià'
Marga Sanz
07.08.2012
Jordi Alsina
03.11.2011
Jordi Alzina: 'La credibilitat de Papandreu és baixíssima'
La crida a la convocatòria d'un referèndum aquesta setmana per part de Georgos Papandreu ha agafat la societat civil grega per sorpresa. La credibilitat de l'actual president és baixíssima entre el seu electorat, membres del partit i població en general, i la desorientació davant la seva proposta és total.
Després d'any i mig d'intervenció per part de la 'troika', el nivell de vida dels grecs ha baixat estrepitosament. La seva política econòmica de caràcter neoliberal ha afectat directament l'estat del benestar: hospitals sense els serveis més bàsics, disminució dels centres d'ensenyament i alumnes sense llibres per començar el curs, ajuntaments mancomunats, botigues que tanquen en cadena, augment de la indigència, dels suïcidis... en definitiva un llarg etcètera que fa bona la dita: 'És pitjor el remei que la malaltia'.
Unes mesures que no han estat exemptes de respostes al carrer, que des del 2010 ha comptat amb més d'una desena de vagues generals, amb morts inclosos. Un procés de conflictivitat social que ha tingut en el moviment dels indignats la seva màxima expressió, que ha interpel·lat directament la classe política (partitocràcia) i les seves pràctiques corruptes, que la darrera dècada també han beneficiat l'església ortodoxa i grans multinacionals com Siemens o Goldman Sachs.
Uns esdeveniments que no fan més que reforçar entre els ciutadans grecs la sensació de pertànyer a una entitat política a cavall entre orient i occident, amb una Europa a una banda que els exigeix més i més sacrificis, i a una altra el perillós veí turc, amb el qual encara queda pendent solucionar el conflicte xipriota.
Davant aquest context, la diada nacional de Grècia que se celebra cada 28 d'octubre, va convertir-se divendres passat, en un clam improvisat contra la classe dirigent del país. En un fet insòlit i impensable fa tan sols uns anys, les protestes davant les autoritats que des de les seves tarimes presidien les tradicionals desfilades de civils i militars van provocar, en més d'un cas, la intervenció policíaca, i que el festeig a la segona ciutat del país, Tessalònica, presidit pel president de la República i el ministre de Defensa, fos suspès. Un escàndol que mostra la separació evident entre els governants i els seus ciutadans, i que ajudaria a explicar la decisió del president Papandreu aquesta setmana, en el que podria ser, un intent a la desesperada per apaivagar el clima de confrontació que viu el país.
Jordi Alzina Iglesias, antropòleg resident a Grècia
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015