Opinió
-
Najat El Hachmi: 'Herrera, l'esperança d'un present digne'
Najat El Hachmi
23.11.2012
-
Oriol Vidal-Aparicio: ‘La constitució espanyola: segrest nacional legalitzat (1)’
Oriol Vidal-Aparicio
22.11.2012
-
República indígena, bolxevic o ELA
Lluís de Yzaguirre
21.11.2012
-
Enric Casasses: DALÍ
Enric Casasses
21.11.2012
-
Lluís Caelles: 'El 'precepte capital', el va dictar de "puño y letra" l’exèrcit franquista'
Lluís Caelles
20.11.2012
-
Francesc Canosa: Entre una bufetada i una carícia
Francesc Canosa
19.11.2012
-
Ramon Folch: 'Serem el pas energètic d'Espanya a Europa'
Ramon Folch
17.11.2012
-
Marcel Coderch: 'Abans del 2015 s'hauria de prendre la decisió d'engegar un pla de substitució de les nuclears'
Marcel Coderch
17.11.2012
-
Castellanocatalanoparlants
Pau Vidal
09.11.2012
-
Mas i Europa: estem molt sols
David Domingo
08.11.2012
-
Joan Coscubiela: 'Han de parlar amb la Plataforma d'Afectats'
Joan Coscubiela
07.11.2012
-
Mònica Oltra: ''No és propi d'un país de la Unió Europea'
Mònica Oltra
06.11.2012
-
Lluís de Yzaguirre: Les llengües de la República catalana
Lluís de Yzaguirre
03.11.2012
Pau Vidal
01.05.2014
'Mozos'
És una d'aquelles certeses de sobretaula que tanmateix no ultrapassen gairebé mai l'àmbit privat: els mossos ens parlen en castellà. Quan hi ha alguna feta com la protesta d'abans-d'ahir amb el cant del famós cuplet o com la de fa dos anys d'atendre el ciutadà en castellà, els diaris digitals s'omplen de comentaris en favor i en contra (inclosos els de mossos com cal demanant que no criminalitzem tot el col·lectiu) però no n'acabem traient mai l'aigua clara.
I poc que la'n traurem, em penso. Això de la llengua dels mossos és com allò altre de les enquestes sociolingüístiques. Si se t'acut de denunciar la situació de substitució lingüística creixent, surt el director general del ram i et fa un 'miquelpueyo': et carda pel cap l'última enquesta, on --ves per on-- resulta que encara anem millor que a la penúltima, quan ja anàvem de collons perquè era millor que l'antepenúltima, que de fet ja era la pera. Jo vinga barallar-me amb comerciants, que sempre m'asseguren que se m'adrecen en castellà perquè al barri molta gent no els ha entès en català (les ensenyen en cap curset, aquestes excuses?), i resulta que no, que el noranta-sis coma divuit per cent dels comercials asseguren expressar-se habitualment en català. Ja és mala llet, per això, que a mi sempre em toqui l'altre tres coma vuitanta-dos. Doncs amb el mossam, deia, igual: si ho demanem al conseller, ens dirà, i tindrà raó, que la llengua vehicular dels Mossos d'Esquadra és el català, i que tant la retolació com els manuals i la paperassa de comissaries i més instal·lacions són exclusivament en català. Però es veu que al conseller no hi ha ningú que el posi al dia de l'ús oral de la cosa. Doncs ja li ho dic jo: senyor Espadaler, a Solsona no, però a l'àrea metropolitana els agents del cos de policia que vós dirigiu se'ns adrecen per sistema en castellà. No tots, però la majoria sí. Si em passa a mi, i a uns quants amics que tinc, i a tot de coneguts i saludats que en parlem de vegades a les sobretaules, creieu-me, vol dir que passa. I no cal que us molesteu a fer cap enquesta interna, ja us n'avanço jo mateix el resultat: el noranta-sis coma divuit per cent dels agents que tenen tracte directe amb el ciutadà, ja sigui per atendre'l a les comissaries, interpel·lar-lo a la via pública o desallotjar-lo de la plaça de Catalunya, declararà expressar-se habitualment en català.
Aquesta situació, afegida a la sorprenent propensió d'uns quants a entonar 'hits' del folklore hispànic i la facilitat que determinats sindicats del cos tenen per convertir la llengua en arma llancívola, fa pensar que, en efecte, els mossos són plens de submarins. Segons Miquel Sellarès, l'únic a qui recordo haver-ne sentit parlar públicament, en el moment de la creació es van fitxar molts comandaments procedents de la policia nacional espanyola i la guàrdia civil. Més endavant, amb la crisi i el replegament dels cossos estatals, les aules de l'Escola de Policia de Catalunya es van omplir de jovent, que l'únic contacte que havien tingut amb la llengua del país era un examen de nivell B, els continguts del qual devien oblidar l'endemà mateix de ser admesos. Sabem que la situació del país és la que és, sabem que els temps són els que són, però fóra bo que la policia catalana deixés de ser l'única del món que s'adreça als seus conciutadans en la llengua d'un altre. Que per a recordar-nos temps passats ja tenim la guàrdia urbana de Barcelona.
Pau Vidal, escriptor
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015