Opinió
-
Oriol Vidal-Aparicio: ‘La constitució espanyola: segrest nacional legalitzat (1)’
Oriol Vidal-Aparicio
22.11.2012
-
República indígena, bolxevic o ELA
Lluís de Yzaguirre
21.11.2012
-
Enric Casasses: DALÍ
Enric Casasses
21.11.2012
-
Lluís Caelles: 'El 'precepte capital', el va dictar de "puño y letra" l’exèrcit franquista'
Lluís Caelles
20.11.2012
-
Francesc Canosa: Entre una bufetada i una carícia
Francesc Canosa
19.11.2012
-
Ramon Folch: 'Serem el pas energètic d'Espanya a Europa'
Ramon Folch
17.11.2012
-
Marcel Coderch: 'Abans del 2015 s'hauria de prendre la decisió d'engegar un pla de substitució de les nuclears'
Marcel Coderch
17.11.2012
-
Castellanocatalanoparlants
Pau Vidal
09.11.2012
-
Mas i Europa: estem molt sols
David Domingo
08.11.2012
-
Joan Coscubiela: 'Han de parlar amb la Plataforma d'Afectats'
Joan Coscubiela
07.11.2012
-
Mònica Oltra: ''No és propi d'un país de la Unió Europea'
Mònica Oltra
06.11.2012
-
Lluís de Yzaguirre: Les llengües de la República catalana
Lluís de Yzaguirre
03.11.2012
-
Jèp de Montoya: 'L'Aran té dret de decidir, però fóra un error deixar Catalunya'
Jèp de Montoya
01.11.2012
Penya Els Valencians
19.04.2014
Rugbi i país
Ésser seguidor de rugbi en la terra del futbol és saber que ets en el lloc més feble, que ets la minoria. Però no deixa d'ésser, al capdavall, una manera de rebel·lar-se, de demostrar que el futbol no ho és tot. I el verí del rugbi es pot inocular per la via de jugar-hi o bé, com passa en un territori com la Catalunya Nord –que viu per al rugbi–, per la via de mamar-lo des de la infantesa.
I és que el rugbi té uns valors de lluita, de solidaritat i de dedicació que ben pocs esports tenen: és integrador perquè tant si eres gras, baixet o llarg, hi tens un lloc; forja l'amistat de soca-rel entre els jugadors, tal volta per les situacions difícils que es poden trobar en un camp; i fomenta el respecte pels àrbitres, rivals, companys i seguidors (les mentides i trampes al camp, no hi tenen lloc). És un esport, en definitiva, en què la humilitat es valora molt.
Per molta gent tipa d'alguns espectacles permesos pels clubs i federacions futbolístics, el rugbi esdevé una manera de fugir de les agressions i els insults als equips arbitrals i als afeccionats rivals que es donen sovint als camps de futbol. És un ambient especialment poc recomanable per al creixement personal dels xiquets i xiquetes, malgrat que sabem que actualment des de les bases del futbol ja es treballen valors de respecte a àrbitres i rivals. És per tot plegat, doncs, que l'elecció del rugbi es fa molt a través de la tasca a les escoles, on és molt adequat tant pels valors transmesos com pel fet d'ésser una activitat molt completa físicament. Llàstima de la mancança d'instal·lacions per a poder jugar-hi: el futbol i els altres esports juguen, en aquest cas, amb molt d'avantatge a les escoles.
La USAP, com a equip de referència als Països Catalans, és el nom que ha ajudat a captar l'atenció i a difondre el rugbi més enllà de Catalunya Nord i ha permès que molts valencians, catalans i illencs hàgim descobert aques territori. És ben cert que la USAP fa sentir orgullosa d'ésser catalana una gran part de la societat nord-catalana, com també és cert que, en uns altres territoris com el País Valencià, també ajuda a aglutinar tot de gent al voltant del rugbi i del país. En el cas de la Penya Usapista els Valencians, el club perpinyanès ens ha permès de tenir l'oportunitat de poder gaudir del rugbi de més alt nivell a només cinc hores de cotxe, de tenir l'oportunitat de poder gaudir del millor rugbi amb els colors de l'escut que sempre hem sentit, sang i or, els mateixos del nostre Pais Valèncià. La USAP s'ha convertit, per tots, en una de les puntes de llança de la nostra catalanitat, al nord del país; per nosaltres, trobar gent al club, afeccionats, que parlen la mateixa llengua, que tenen els mateixos símbols i una història en comú, a només 550 quilòmetres, ens emociona.
Tenim una passió comuna, una lluita en comú i un país per a refer: nord-catalans i valencians vivim la catalanitat com podem i volem ajudar-nos els uns als altres. I somniem el dia que la USAP siga UEAP, quan la normalitat haurà tornat.
Jordi Israel Mata, de la Penya Usapista els Valencians
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015