Opinió
-
Oriol Vidal-Aparicio: ‘La constitució espanyola: segrest nacional legalitzat (1)’
Oriol Vidal-Aparicio
22.11.2012
-
República indígena, bolxevic o ELA
Lluís de Yzaguirre
21.11.2012
-
Enric Casasses: DALÍ
Enric Casasses
21.11.2012
-
Lluís Caelles: 'El 'precepte capital', el va dictar de "puño y letra" l’exèrcit franquista'
Lluís Caelles
20.11.2012
-
Francesc Canosa: Entre una bufetada i una carícia
Francesc Canosa
19.11.2012
-
Ramon Folch: 'Serem el pas energètic d'Espanya a Europa'
Ramon Folch
17.11.2012
-
Marcel Coderch: 'Abans del 2015 s'hauria de prendre la decisió d'engegar un pla de substitució de les nuclears'
Marcel Coderch
17.11.2012
-
Castellanocatalanoparlants
Pau Vidal
09.11.2012
-
Mas i Europa: estem molt sols
David Domingo
08.11.2012
-
Joan Coscubiela: 'Han de parlar amb la Plataforma d'Afectats'
Joan Coscubiela
07.11.2012
-
Mònica Oltra: ''No és propi d'un país de la Unió Europea'
Mònica Oltra
06.11.2012
-
Lluís de Yzaguirre: Les llengües de la República catalana
Lluís de Yzaguirre
03.11.2012
-
Jèp de Montoya: 'L'Aran té dret de decidir, però fóra un error deixar Catalunya'
Jèp de Montoya
01.11.2012
David Fernàndez
16.02.2013
#16F: aturem la guerra (immobiliària)
La imatge, des de fa deu anys, és del tot inesborrable. Fixa. I alhora en moviment. 15 de febrer de 2003. Vila de Gràcia. Quatre de la tarda. Inusualment puntuals, milers de persones baixen en silenci compartit carrers avall. Ningú sol i tots acompanyats. Preludi tangible, cada cruïlla anunciava que la marea urbana seria desbordant. I cada encreuament deia la mateixa cosa: mirant a esquerra i a dreta un tsunami humà, en bola de neu, que anava creixent, en paral·lel, carrer a carrer. Agregació indeturable i multiplicació en xarxa, els veïns de Gràcia no vam poder passar del carrer de Còrsega. Barcelona era col·lapsada. Omplint els carrers, calia aturar l'horror d'una guerra que no es va poder aturar i de la qual després, molt temps després i com totes les guerres, tan solament quedaven la runa i les engrunes: les grans mentides, un poble devastat i arrasat i una victòria petroliera.
16 de febrer. 2013. Deu anys després, la història es repeteix. Algú --digueu-ne taurons financers, diguem-ne banca criminal, diguem-ne parlaments submisos als 'diktats' dels mercats-- ens ha declarat una llarga guerra. Una guerra d'acumulació per despossessió contra la majoria social, que es concreta, cada final de mes, en la transferència massiva de recursos de baix a dalt a través de l'especulació sobre el dret social fonamental a l'habitatge. No cal conspirar gaire. Ho va dir, sense embuts, el multimilionari nord-americà Warren Buffet, un dels artífexs de la bombolla especulativa que ens ofega, afeixuga i esprem: 'Això és la lluita de classes... i l'anem guanyant nosaltres.' Guerra sòrdida, injusta i cruel. I en què, com totes les guerres, el recompte és dràstic i brutalment desigual: cent cinquanta mil desnonats als Països Catalans en cinc anys, gent sense casa i casa sense gent i finançarització de la crisi per dalt que esclata en el sobreendeutament per baix.
Hemeroteca mental de Newsweek antic: 'La guerra contra la pobresa s'ha acabat... i els pobres l'han perduda.' Però no. No encara. Tota guerra té Antígones desobedients. En lluites forjades arran de terra, arran de barri, fa anys --del moviment okupa a 'V de Vivienda', de l'Hotel del Palau a aquest miracle quotidià que és la PAH o les resistències a la gentrificació mafiosa del port barceloní--, les resistències s'estenen i s'autoorganitzen. 16 de febrer. 17.00 hores. El país té motius sobrers per mirar-se al mirall i no acotar el cap a la guerra. Quan la retina insondable del continuar reconeixent-nos en nosaltres mateixos és diu PAH. Un espai plural, de lluita, compromís i desobediència, de suport mutu i solidaritat. Que no espera un dia millor: ja el fa, ja el construeix, fa nits i matinades. Atura desnonaments, genera xarxes solidàries i aconsegueix dacions en pagament. Des del vincle social recuperat, democratitza la democràcia, passa la consigna de la resistència i torna a recordar-nos que tot ha de començar en nosaltres mateixos. I que cal aturar una guerra i aquells que l'emparen. I tots aquells que se n'enriqueixen.
16 de febrer, doncs. ImPAHarables. Que els carrers s'omplin i la por canviï de bàndol. Que es capgirin les tornes. Quan, avui, l'arma de destrucció més massiva als Països Catalans és encara l'especulació immobiliària. I sobretot, antídot de la memòria, quan algunes consignes són tan fèrtils que continuen rutllant. Deu anys després d'aquell #15F, torna aquell 'Ni en el nostre nom ni amb els nostres diners'. Prou desnonaments en el nostre nom. Prou rescatar bancs amb els nostres calers. Perquè avui (avui, ara i aquí) cal, aviat és dit, aturar una guerra. La que ha declarat l'especulació contra tots nosaltres. Com en tota guerra, resta clar que restar quiets no únicament seria inútil. Seria, sobretot, un suïcidi. Quan l'únic suïcidi suportable i acceptable, avui, és el de l'especulació. Ens veiem. A les cinc. Al carrer. On tot comença i acaba i torna a començar. Amb Brecht parafrasejat i fent costat a la PAH: 'Valent qui els combati,/ savi qui frustri els seus plans,/ només qui el venci salvarà el país.'
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015