Opinió
-
Najat El Hachmi: 'Herrera, l'esperança d'un present digne'
Najat El Hachmi
23.11.2012
-
Oriol Vidal-Aparicio: ‘La constitució espanyola: segrest nacional legalitzat (1)’
Oriol Vidal-Aparicio
22.11.2012
-
República indígena, bolxevic o ELA
Lluís de Yzaguirre
21.11.2012
-
Enric Casasses: DALÍ
Enric Casasses
21.11.2012
-
Lluís Caelles: 'El 'precepte capital', el va dictar de "puño y letra" l’exèrcit franquista'
Lluís Caelles
20.11.2012
-
Francesc Canosa: Entre una bufetada i una carícia
Francesc Canosa
19.11.2012
-
Ramon Folch: 'Serem el pas energètic d'Espanya a Europa'
Ramon Folch
17.11.2012
-
Marcel Coderch: 'Abans del 2015 s'hauria de prendre la decisió d'engegar un pla de substitució de les nuclears'
Marcel Coderch
17.11.2012
-
Castellanocatalanoparlants
Pau Vidal
09.11.2012
-
Mas i Europa: estem molt sols
David Domingo
08.11.2012
-
Joan Coscubiela: 'Han de parlar amb la Plataforma d'Afectats'
Joan Coscubiela
07.11.2012
-
Mònica Oltra: ''No és propi d'un país de la Unió Europea'
Mònica Oltra
06.11.2012
-
Lluís de Yzaguirre: Les llengües de la República catalana
Lluís de Yzaguirre
03.11.2012
Raül Ramos
11.01.2012
Raül Ramos: 'La taxa Tobin acabaria repercutint en els clients dels bancs'
La proposta de Tobin és força antiga: neix els anys setanta. És significatiu que en tot aquest temps no s'hagi aplicat; i és que hi ha dificultats importants per a posar-la en pràctica. Els motius han canviat. Quan Tobin va proposar un impost a les transaccions internacionals era per a evitar l'especulació. Llavors passàvem d'un tipus de canvi fix a un de flexible, i preocupava la possible volatilitat de les monedes. És, doncs, per frenar l'especulació entre monedes de països que va pensar en aquest impost.
Ara el debat és diferent. L'impost no seria per a frenar l'especulació --per a això ja s'han pres mesures--, sinó perquè els bancs contribueixin a millorar les finances públiques dels estats afectats per la crisi del deute.
Ens hem de demanar si avui té sentit proposar la taxa Tobin amb la finalitat de recaptar més. Pensem que, si s'apliqués, els bancs acabarien fent repercutir la taxa als clients. Al cap i a la fi, els bancs han de fer negoci, de manera que, si els apugen els impostos per una via, faran pagar-ne el cost als clients. Per exemple, els plans de pensions basats en la compra-venda d'actius sotmesos a l'impost haurien de pagar més comissions. O, més genèricament, les comissions que ens cobren per a retirar diners dels caixers que no són de l'entitat també s'apujarien.
És important, doncs, veure que la motivació és purament recaptatòria i que l'impost acabaria repercutint en els clients. Aquesta dificultat fa que els estats no l'hagin aplicat encara.
Una altra raó que fa difìcil la imposició de la taxa Tobin té a veure amb el fet que és complicat que un estat pugui aplicar-la tot sol. Ara veiem que Sarkozy vol tirar-la endavant sigui com sigui. Però això pot fer que bancs o empreses internacionalitzades que hagin de fer transferències d'aquesta mena acabin anant-se'n a una altra banda per evitar el sobrecost. La taxa s'hauria de posar en pràctica a escala internacional perquè funcionés, i aquí és on hi ha el problema. Per això sóc força escèptic.
Sobre l'interès de Sarkozy a voler aplicar la taxa, em sembla que és d'ordre electoral. Vol aplicar una mesura amb un discurs demagògic molt fàcil; el de dir que els bancs que ens han dut a la crisi ara han d'ajudar-nos a sortir-ne, i que per això els posen un impost, de manera que els estats que ho passen malament puguin millorar. Sí, és un discurs clar, però pot introduir moltes distorsions en el negoci dels bancs i en el fet que, al final, algú ho haurà de pagar. Ja hem comentat que aplicar ara la taxa Tobin no era per a frenar l'especulació, sinó per a millorar les finances públiques. Ja s'han fet totes les retallades de despesa que es podien fer, i la via dels ingressos és complicada, perquè, als ciutadans, els costa d'assumir l'argument dels impostos. Per això els polítics miren de fer propostes per a recaptar diners sense cost polític, com la taxa Tobin.
Raül Ramos, economista i professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015