Opinió

Valia Kaimaki

11.06.2012

El somriure dels grecs

Ningú no pot fer prediccions avançades sobre què passarà en una contesa electoral, però, en el cas de les eleccions de diumenge, sí que puc dir que Grècia no serà, després, el mateix país. De fet, des del mes de maig Grècia ja és un país diferent. I ho és sobretot la segona posició aconseguida aleshores per l’esquerra radical de Syriza. En veient aquell resultat, després de dècades de monopoli del poder per Nova Democràcia i el PASOK, la gent es va adonar que ningú no podia obligar els grecs a fer una cosa que no volien. I això comença amb el convenciment que ningú no pot obligar-te a votar qui no vols votar.


Recorde l'escena perfectament. Aquell vespre de les eleccions de maig una dona gran em va dir exactament això, mentre un grup de periodistes seguíem des d'una taverna el recompte electoral: ningú mai més no em podrà dir què he de votar. Si això no és una revolució, què ho és?


Per primera vegada després de dos anys, quan es va signar el primer memoràndum de rescat, els carrers són plens de somriures. Els grecs somriuen ara perquè realment creuen que alguna cosa pot canviar aviat. Ni tan solament aquells qui no voten l’esquerra radical no poden resistir-se a aquest sentiment general, que s'escampa pertot arreu. 


Com d'habitud, la imatge que han presentat molts mitjans de què passa ara al meu país és diferent d'allò que ha viscut la gent. Però allò que ha viscut la gent, cosa estranya al nostre país, és millor que no s'explica.


La gent que somriu sap que aquesta setmana haurà de maldar molt per resistir el xantatge de la premsa oficial, dels polítics i de la Comissió Europea. Però això sol ja és una victòria. Perquè sé de cert que diumenge, guanyi qui guanyi, Brussel·les haurà d'escoltar la veu dels grecs.

Editorial