Opinió
-
Maria Folch: 'Ens haurem tret de sobre Berlusconi quan es mora'
Maria Folch
26.02.2013
-
Neelie Kroes: Per un ciberespai lliure i segur
Neelie Kroes
23.02.2013
-
Antonio Franco: Egunkaria no és una qüestió de periodistes
Antonio Franco
20.02.2013
-
Joan Ribó: 'El que ha passat a Mallorca és un joc de xiquets comparat amb el que s'ha fet ací en València'
Joan Ribó
20.02.2013
-
Retalli'm el sou, senyor Mas (-Colell)
Lluís de Yzaguirre
18.02.2013
-
#16F: aturem la guerra (immobiliària)
David Fernàndez
16.02.2013
-
Octavi Monsonís: 'La sensació de viure en un estat feixista era total'
Octavi Monsonís
15.02.2013
-
Pau Alabajos: La Primavera Valenciana va marcar un precedent: no ens deixarem aixafar mai més
Pau Alabajos
15.02.2013
-
Biel Mesquida: Els sacrificats de Calvià
Biel Mesquida
13.02.2013
-
Rafa Xambó: Els qui han enfonsat RTVV es queden als seus llocs de treball
Rafa Xambó
09.02.2013
-
Ernest Benach: No hi ha remei, no hi ha cap solució que no passi per la independència
Ernest Benach
09.02.2013
-
La llengua (oficial) de l'1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
La lenga (oficiala) d’1%
Marçal Girbau
07.02.2013
Aleix Sarri
14.09.2014
Espanya a la UE: més dèbil que mai
'Para estar en Europa hay que ser grande, los pequeños no cuentan para nada', deia Rajoy menyspreant que Catalunya pogués ser important a Europa després de la independència. Però la supèrbia es paga, i a Europa amb interessos. Juncker ha desvetllat la nova Comissió Europea i ha donat una puntada de peu a les aspiracions espanyoles: Cañete serà un comissari rellevant (portarà canvi climàtic i energia), sí, però supervisat per l'eslovena Bratusek que serà responsable de la Unió Energética, un dels dossiers estrella de la nova legislatura. El masclisme no suma a Europa, i avui mateix tornava a aparèixer un article a la premsa europa sobre les ofensives declaracions de Cañete. Ja es veurà què passa quan sigui avaluat al Parlament Europeu.
Per altra banda, i per rematar-ho, De Guindos, que ja es veia feliç fent de President de l’Eurogrup s’ha quedat sense res. Dijsselbloem no abandonarà el càrrec abans d’hora només per a que l’espanyol pugui “tocar cuixa”. Pèrfida ex-colònia, Holanda, que organitza presentacions de llibres d’agitadors i bloqueja el camí de Guindos. Ja veurem si al juliol de 2015 té més sort. Comença a semblar que Merkel feia poc més que unes vacances pagades quan passejava per Santiago amb el seu 'aliat preferent' Rajoy.
Mirant les vicepresidències de la nova CE, la situació encara és més sagnant: Andus Ansip (Estònia, 2M), Dombrovskis (Letònia 3 M), Katainen (Finlàndia 5M) i Bratusek (Eslovènia, 5M) estaran entre els braços executors de la nova Comissió de Juncker (veure organigrama). Sense recordar que els dos darrers secretaris generals de la OTAN han estat Rasmussen (Dinamarca, 5M) i Stoltenberg (Noruega, 5M), que Barroso (Portugal, 11M) era fins ara president de la CE o que Van Rompy (Bèlgica, 11 M) ho era del Consell Europeu. No havíem quedat que 'para estar en Europa con fuerza hay que ser grande'?
Cal dir però, que no és aquesta la primera derrota diplomàtica de Rajoy. Les derrotes heroiques per 17-1 en el nomenament de Yves Mersch (Luxemburg, 800.000 hab.) i Dijsselbloem (Països Baixos, 17 M) encara són recordades pels passadissos de Brussel·les. Tampoc oblida el comissari de Transport Sim Kallas (Estonia, 2M) com el govern Rajoy va arribar a votar en contra (i va perdre 26 a 1!) del mapa amb tots els corredors ferroviaris del continent perquè Europa no volia pagar la patriòtica Travesía Central de los Pirineos. El drama és tal que Ignacio Molina, de la Fundación Elkano, fins i tot va escriure un informe demanant un gir de 180 graus en la política europea d’Espanya.
La vida és així suposo. Una cosa és amenaçar Catalunya dient que com seria un estat espanyol petit ningú ens tindria en compte amb La Razón fent palmes, i una altra cosa és que sigui veritat.
Juncker ha demostrat valentia, bona senyal per al futur, i ens recorda que a l’Europa del segle XXI el que importa dels Estats no és la seva mida sinó l’eficiència i el prestigi de fer les coses bé. Prenem-ne nota els sobiranistes: a Europa small is beautiful.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015