Opinió
-
Maria Folch: 'Ens haurem tret de sobre Berlusconi quan es mora'
Maria Folch
26.02.2013
-
Neelie Kroes: Per un ciberespai lliure i segur
Neelie Kroes
23.02.2013
-
Antonio Franco: Egunkaria no és una qüestió de periodistes
Antonio Franco
20.02.2013
-
Joan Ribó: 'El que ha passat a Mallorca és un joc de xiquets comparat amb el que s'ha fet ací en València'
Joan Ribó
20.02.2013
-
Retalli'm el sou, senyor Mas (-Colell)
Lluís de Yzaguirre
18.02.2013
-
#16F: aturem la guerra (immobiliària)
David Fernàndez
16.02.2013
-
Octavi Monsonís: 'La sensació de viure en un estat feixista era total'
Octavi Monsonís
15.02.2013
-
Pau Alabajos: La Primavera Valenciana va marcar un precedent: no ens deixarem aixafar mai més
Pau Alabajos
15.02.2013
-
Biel Mesquida: Els sacrificats de Calvià
Biel Mesquida
13.02.2013
-
Rafa Xambó: Els qui han enfonsat RTVV es queden als seus llocs de treball
Rafa Xambó
09.02.2013
-
Ernest Benach: No hi ha remei, no hi ha cap solució que no passi per la independència
Ernest Benach
09.02.2013
-
La llengua (oficial) de l'1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
La lenga (oficiala) d’1%
Marçal Girbau
07.02.2013
Liz Castro
29.08.2014
Granets de sorra petits i variats
Ara que ens passem el dia preguntant-nos si es farà la consulta el 9 de novembre o no --i què passarà el 10-- és fàcil tenir la sensació que res del que fem no és significatiu. Els diaris ens diuen que tot és una deriva de Mas, que el que es diu en públic no és el que es diu en privat i que tot és un fet consumat. Fa la sensació que ens volen fer pensar que no hi tenim res a dir o a fer.
Però no compten amb la gent. Ni amb el desig molt fort de la gent d'aportar-hi el seu granet de sorra.
Fins i tot n'hi ha, d'independentistes, que menyspreen els granets particulars. Diuen que no s'ha aconseguit res perquè encara no som independents. Que no s'ha d'anar amb el lliri a la mà. I que ells tenen patentada l'única manera real d'arribar a la independència. Ho trobo frustrant. Perquè jo sí que crec en la gent. T'explico per què.
L'any passat vaig editar el llibre 'What's up with Catalonia?' en anglès per explicar el procés a la gent de fora. Ha estat tot un èxit, se n'han venut més de 6.000 exemplars, a més dels 1.000 que es van distribuir als mecenes de la campanya de Verkami. No demano ni espero pas que els estrangers s'hi fiquin, però és important que sàpiguen què passa. El llibre, a banda més traduccions que faig, és el meu granet de sorra.
Ara he pensat aprofitar que hi ha molts turistes a Catalunya i regalar-los un exemplar del llibre, perquè el puguin llegir i s'emportin la informació a casa seva. Per això, he fet imprimir uns punts de llibre que tenen un codi QR i un enllaç per a descarregar-lo sencer. Els catalans que vulguin compartir el llibre amb els turistes poden agafar les targetes (gratuïtes) a la seu de l'ANC, a la botiga de VilaWeb o demanar-me-les directament.
Dimecres un noi em va enviar una nota per Twitter que deia que volia distribuir-ne algunes a la plaça de Sant Jaume. Que ell i uns amics es reunien allà. Quan vaig anar a portar-los targetes, em van explicar que eren unes deu persones que havien decidit de quedar cada dimecres a les cinc de la tarda davant la Generalitat. Un cop allà, ensenyen l'estelada i l'expliquen als turistes que s'hi acosten. Em va dir: 'Puc quedar a casa i no fer res o puc venir aquí amb l'estelada i parlar amb la gent. No sé si té cap efecte, però em sento millor aquí.'
Mentre parlàvem, jo intentava trobar la força per a donar les meves targetes a algun turista. Però em fa molt de tall. Sé fer llibres, però em costa de parlar amb la gent. Però una dona del grup, la Rosa, va començar repartir les targetes a tort i a dret. Es lamentava de no parlar anglès, però el seu caràcter obert i simpàtic feia que els estrangers li fessin cas, agafessin les targetes i s'interessessin pel llibre. Sense la Rosa, aquell dia ningú no hauria tingut el llibre, per més ben editat que estigui.
I aquí ho tens. Els granets de sorra són petits, però també són variats. Cadascú aporta el que sap fer i entre tots podem aconseguir coses molt grans, de mica en mica, implacablement, fins a la independència.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015