Opinió
-
Neelie Kroes: Per un ciberespai lliure i segur
Neelie Kroes
23.02.2013
-
Antonio Franco: Egunkaria no és una qüestió de periodistes
Antonio Franco
20.02.2013
-
Joan Ribó: 'El que ha passat a Mallorca és un joc de xiquets comparat amb el que s'ha fet ací en València'
Joan Ribó
20.02.2013
-
Retalli'm el sou, senyor Mas (-Colell)
Lluís de Yzaguirre
18.02.2013
-
#16F: aturem la guerra (immobiliària)
David Fernàndez
16.02.2013
-
Octavi Monsonís: 'La sensació de viure en un estat feixista era total'
Octavi Monsonís
15.02.2013
-
Pau Alabajos: La Primavera Valenciana va marcar un precedent: no ens deixarem aixafar mai més
Pau Alabajos
15.02.2013
-
Biel Mesquida: Els sacrificats de Calvià
Biel Mesquida
13.02.2013
-
Rafa Xambó: Els qui han enfonsat RTVV es queden als seus llocs de treball
Rafa Xambó
09.02.2013
-
Ernest Benach: No hi ha remei, no hi ha cap solució que no passi per la independència
Ernest Benach
09.02.2013
-
La llengua (oficial) de l'1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
La lenga (oficiala) d’1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
Andreu Manresa: Un comentari particular sobre corrupció
Andreu Manresa
06.02.2013
Xavier Solano
16.12.2013
La segona pregunta l’ha de votar tothom
Hem de felicitar els polítics i els ciutadans per la feina ben feta. S'ha fet una gran passa i l'hem feta junts.
La comunitat internacional també comença a tenir clar què passa a Catalunya i qui és qui. De fora estant, el referèndum és considerat com l'expressió màxima d'una democràcia. És un mecanisme democràtic a celebrar i respectar, no a prohibir.
Ara cal treballar perquè el referèndum es faci i, igualment important, que el resultat sigui clar i no ofereixi més d'una interpretació. En referència a aquest darrer punt, em preocupen coses que s'han sentit: que només aquells qui responguin sí a la primera pregunta podran votar la segona. No em convenç.
Què passaria si sortís sí a la primera pregunta amb un 51% i sí a la segona amb un 60%? Això, agradi o no, podria ser interpretat com que només un 60% d'aquells que han votat afirmativament la primera pregunta (el 51%) optarien per la independència. El 60% del 51% només representa 30,6% del total de votants. Un resultat com aquest podria interpretar-se com que només el 30.6% dels votants vol la independència. Es declararia la independència? I si no, què es declararia? Un estat no-independent que encara té menys suport que la independència o ens quedaríem com estem? Opció abonada pel 49% (la primera pregunta).
Puerto Rico, el 6 de novembre de 2012, va fer un referèndum amb dues preguntes. No és el primer que fan. Observem la fórmula que van emprar. La primera pregunta: 'Està d'acord a mantenir la condició política territorial actual?' La segona pregunta: 'Independentment de la resposta a la primera pregunta, contesti quina de les següents opcions no territorials prefereix: estat dels EUA, estat associat o independència'. Fent votar tothom les dues preguntes, s'evita que hi hagi més d'una interpretació.
Els escocesos també van emprar una fórmula similar quan van votar en referèndum si volien un parlament propi el setembre del 1997. En aquella ocasió, els ciutadans van haver de respondre a dues preguntes: 1. 'Està d'acord que s'estableixi un Parlament d'Escòcia?' 2. 'Creu que el Parlament d'Escòcia hauria de tenir poders fiscals?' Tots els qui van anar a votar van respondre a totes dues preguntes, fins i tot aquells que no eren partidaris d'un parlament per a Escòcia.
A Catalunya cal que tothom qui vulgui votar en el referèndum del 9 de novembre de 2014 voti les dues preguntes, indiferentment de l'opció que votin a la primera. La raó és ben senzilla. Només si una majoria vota sí a la primera, comptarem la segona. Ara bé, si és el cas, és important que no hi hagi cap dubte que hi ha una opció que té el suport de la majoria i que aquesta ha estat votada per tots els qui han decidit de participar en aquest referèndum.
Evitem possibles interpretacions. El referèndum de l'any que ve és la millor oportunitat que haurem tingut de parlar clar. Expressem la nostra voluntat de la manera més clara possible i fem que el missatge arribi tan lluny i de la manera més contundent que sigui possible.
Xavier Solano, politòleg.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015