Opinió
-
Neelie Kroes: Per un ciberespai lliure i segur
Neelie Kroes
23.02.2013
-
Antonio Franco: Egunkaria no és una qüestió de periodistes
Antonio Franco
20.02.2013
-
Joan Ribó: 'El que ha passat a Mallorca és un joc de xiquets comparat amb el que s'ha fet ací en València'
Joan Ribó
20.02.2013
-
Retalli'm el sou, senyor Mas (-Colell)
Lluís de Yzaguirre
18.02.2013
-
#16F: aturem la guerra (immobiliària)
David Fernàndez
16.02.2013
-
Octavi Monsonís: 'La sensació de viure en un estat feixista era total'
Octavi Monsonís
15.02.2013
-
Pau Alabajos: La Primavera Valenciana va marcar un precedent: no ens deixarem aixafar mai més
Pau Alabajos
15.02.2013
-
Biel Mesquida: Els sacrificats de Calvià
Biel Mesquida
13.02.2013
-
Rafa Xambó: Els qui han enfonsat RTVV es queden als seus llocs de treball
Rafa Xambó
09.02.2013
-
Ernest Benach: No hi ha remei, no hi ha cap solució que no passi per la independència
Ernest Benach
09.02.2013
-
La llengua (oficial) de l'1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
La lenga (oficiala) d’1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
Andreu Manresa: Un comentari particular sobre corrupció
Andreu Manresa
06.02.2013
Toni Noguera
26.10.2013
MÉS: una resposta per a tothom
Avui es fa l'assemblea constitutiva de MÉS. Un espai transversal que pretén ser una alternativa seriosa al bipartidisme amb un relat polític capaç de donar resposta a moltíssima gent i invertir les prioritats del panorama actual. Independentment de les persones valentes que surtin per coordinar aquest projecte, aquestes seran les meves aportacions al contingut d'aquest imprescindible relat que es comença a construir per aquest preciós país. Crec que les propostes i els discursos de MÉS han de ser fruit de processos que tenguin en compte les següents 5 premisses:
1. Ens cal un full de ruta que transcendeixi el curt termini de les eleccions i es construeixi en tres pilars fonamentals: 1. Un projecte nacional sòlid. 2. Un socialisme amb un objectiu principal: la igualtat d’oportunitats. 3. Una aposta radical per l’economia de la responsabilitat social. Fomentar aquest model econòmic és fomentar aquelles empreses que tenen com a marc d’identitat el factor humà, la innovació i clàusules socials. Una resposta per a tothom.
2. L'elaboració de les nostres propostes ha de partir del carrer, de la gent i de la societat civil, i després s’han de traslladar a les institucions. Les reivindicacions ciutadanes i els espais de participació i debat de cada vegada són més presents, cada vegada més gent es fa visible en els espais públics per dir la seva. L’esquerra hem de ser-hi, participar-hi i traduir aquests moviments en propostes a les institucions. Aquelles propostes que neixen i moren a les institucions, sense la socialització ciutadana, són menys útils i efectives que el paper mullat. La credibilitat i la legitimitat dels processos que comencen per la base ciutadana i participats són l’única manera de combatre el mantra de la dreta que resa que ‘tots són iguals’. Punt de partida: el carrer i la societat civil.
3. Cal abandonar la prudència i incorporar tones d’ambició. En aquests moments de grans dificultats socials, la capacitat transformadora ha de ser inherent al discurs de l’esquerra, no valen actituds que s’alineen amb els partits del règim polític. Es necessiten receptes que ajudin a millorar els projectes de vida dels ciutadans, no accions que alimentin més un sistema que beneficia a uns pocs i perjudica a la gran majoria. S’ha de ser valent per transformar, no hi ha més camí. Valentia per transformar.
4. És necessari convertir el tercer espai en alternativa. Acomodar-se en una posició de tranquil·litat institucional és negatiu i perjudicial. El tercer espai ha d’evolucionar en proposta de majoria social. Cal ser molt contundents amb la denúncia, però quasi és més important la part propositiva alternativa. La ciutadania traspua un gran cansament polític provocat per allò de ‘i tu més’ dels partits. És prioritari construir alternatives i crear canals de difusió per poder fer que existeixen alternatives viables i diferents. Alternativa al Partit Popular.
5. La nostra filosofia política ha de connectar el binomi 'participació ciutadana' i fer-lo vinculant. No podem alienar més la participació ciutadana, s’ha d’empoderar la gent i imbricar-la en qualsevol procés polític de l’esquerra. Radicalitat democràtica.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015