Opinió
-
Neelie Kroes: Per un ciberespai lliure i segur
Neelie Kroes
23.02.2013
-
Antonio Franco: Egunkaria no és una qüestió de periodistes
Antonio Franco
20.02.2013
-
Joan Ribó: 'El que ha passat a Mallorca és un joc de xiquets comparat amb el que s'ha fet ací en València'
Joan Ribó
20.02.2013
-
Retalli'm el sou, senyor Mas (-Colell)
Lluís de Yzaguirre
18.02.2013
-
#16F: aturem la guerra (immobiliària)
David Fernàndez
16.02.2013
-
Octavi Monsonís: 'La sensació de viure en un estat feixista era total'
Octavi Monsonís
15.02.2013
-
Pau Alabajos: La Primavera Valenciana va marcar un precedent: no ens deixarem aixafar mai més
Pau Alabajos
15.02.2013
-
Biel Mesquida: Els sacrificats de Calvià
Biel Mesquida
13.02.2013
-
Rafa Xambó: Els qui han enfonsat RTVV es queden als seus llocs de treball
Rafa Xambó
09.02.2013
-
Ernest Benach: No hi ha remei, no hi ha cap solució que no passi per la independència
Ernest Benach
09.02.2013
-
La llengua (oficial) de l'1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
La lenga (oficiala) d’1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
Andreu Manresa: Un comentari particular sobre corrupció
Andreu Manresa
06.02.2013
Xavier Solano
09.10.2013
Xavier Solano: 'Moore, el ministre britànic demòcrata'
Michael Moore, fins dilluns ministre britànic encarregat dels afers escocesos, ha estat destituït quan falta menys d'un any per al referèndum d'independència.
A Michael Moore, tot i anar contra la independència, hom li ha de reconèixer un tarannà democràtic, dialogant i educat.
El senyor Moore, a diferència de tants polítics que s'anomenen demòcrates, es va oposar al referèndum d'independència fins que, el maig del 2011, l'SNP va guanyar les eleccions escoceses amb majoria absoluta. Aleshores, reconeixent la voluntat expressada democràticament pel poble escocès, ell i la resta de polítics unionistes es van posar a treballar en favor del procés, no pas de la independència. Ell fou el principal negociador del govern britànic en l'acord d'Edimburg, amb què els governs britànic i escocès van donar una lliçó de democràcia al món i van pactar les condicions per a convocar la consulta sobre la independència d'Escòcia que es farà el 18 de setembre de l'any vinent.
El govern britànic ha decidit de nomenar un nou ministre britànic per a Afers Escocesos, Alistair Carmichael. El nou ministre s'allunya molt de l'escola dialogant i afable del senyor Moore. El 2010 el senyor Carmichael va demanar que s'abolís el càrrec que avui ocupa i que té més de tres-cents anys d'història. Tot un exemple d'intencions.
De raons que podrien explicar aquest nomenament n'hi ha unes quantes. Potser el govern britànic considerava que el senyor Moore era massa tou. Personalment, crec que el to afable i moderat oferia la millor imatge d'una unió difícil de defensar.
Sóc del parer que aquesta destitució és un error estratègic de la campanya del no, que ara ja només compta amb una gran espasa de la política britànica, el senyor Alistair Darling, cap de la campanya i ex-ministre britànic d'Economia. Tot i ser un polític de primera línia, n'hi ha molts que no han aprovat mai la seva gestió com a ministre d'Economia durant la crisi financera. Per a molts es el responsable de l'elevadíssim deute públic britànic que enguany ha arribat al 90% del PIB.
Tothom sap l'habilitat dialèctica que té el primer ministre Alex Salmond. No és pas un adversari fàcil. De fet, és tan temut que el primer ministre David Cameron ja ha dit que no pensa acceptar un debat televisat amb ell per a tractar de la independència.
Sigui quina sigui la nova estratègia del govern britànic, sembla clar que substituir un ministre afable i moderat, sempre difícil d'arraconar, per un de més agressiu únicament es pot entendre com una mesura desesperada. Una prova més que la campanya del no no acaba de rutllar.
Hores després de la destitució de Moore, la BBC deia que el nou ministre no faria res més sinó enfortir la campanya del sí. Passi què passi, és evident que el debat és ben viu i que, una vegada mes, els polítics britànics i escocesos mostren al món com es fan les coses en un país on regna la democràcia.
Xavier Solano, politòleg i assessor del parlament del Regne Unit.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015