Opinió
-
Neelie Kroes: Per un ciberespai lliure i segur
Neelie Kroes
23.02.2013
-
Antonio Franco: Egunkaria no és una qüestió de periodistes
Antonio Franco
20.02.2013
-
Joan Ribó: 'El que ha passat a Mallorca és un joc de xiquets comparat amb el que s'ha fet ací en València'
Joan Ribó
20.02.2013
-
Retalli'm el sou, senyor Mas (-Colell)
Lluís de Yzaguirre
18.02.2013
-
#16F: aturem la guerra (immobiliària)
David Fernàndez
16.02.2013
-
Octavi Monsonís: 'La sensació de viure en un estat feixista era total'
Octavi Monsonís
15.02.2013
-
Pau Alabajos: La Primavera Valenciana va marcar un precedent: no ens deixarem aixafar mai més
Pau Alabajos
15.02.2013
-
Biel Mesquida: Els sacrificats de Calvià
Biel Mesquida
13.02.2013
-
Rafa Xambó: Els qui han enfonsat RTVV es queden als seus llocs de treball
Rafa Xambó
09.02.2013
-
Ernest Benach: No hi ha remei, no hi ha cap solució que no passi per la independència
Ernest Benach
09.02.2013
-
La llengua (oficial) de l'1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
La lenga (oficiala) d’1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
Andreu Manresa: Un comentari particular sobre corrupció
Andreu Manresa
06.02.2013
Alfred Bosch
05.12.2013
Alfred Bosch: Els catalans hem de fer nostra la lliçó de Mandela
Nelson Mandela és una persona que m'ha impressionat en molts sentits. El vaig conèixer personalment l'any 1994. I em va impressionar la integritat i la dignitat que irradiava. La planta física que tenia… la mirada… transmetien realment les seves conviccions. Ho transmetia perquè per dins també era així.
La fermesa d'aquest home ha estat sempre indiscutible. En els pitjors moments li van oferir de sortir de la presó si renunciava a la lluita armada, o si s'acollia a viure en un dels bantustans –les reserves negres sud-africanes–. I ell sempre va dir que no amb un argument molt contundent i molt entenedor: fins que tothom no fos lliure a Sud-àfrica, ell tampoc no volia ser-ho. La llibertat del seu poble era la seva. I l'una cosa anava amb l'altra.
Aquesta fermesa la va combinar amb el do de l'oportunitat i amb una disposició sempre a negociar sense renunciar a la veritat i a les seves conviccions. Aquesta va ser una lliçó política i moral de primer ordre: saber que hauràs de parlar i que t'hauràs d'entendre amb el teu rival, però sense renunciar a allò que és just i que ha motivat la lluita de tota la teva vida. Això va fer Mandela a Sud-àfrica i penso que també ho hem de fer a Catalunya.
Quan Mandela va veure que a l'altra banda hi havia algú que volia parlar seriosament, i quan va tenir la impressió que el somni de la comunitat negra es podia fer realitat, ell s'hi va acostar. Quan va veure que hi havia sinceritat i bona disposició a l'altra banda, va aprofitar l'oportunitat, fins i tot, contra la voluntat d'alguns sectors de la seva gent. Va considerar que era la seva obligació perquè s'hi jugava el futur del seu poble i la llibertat dels sud-africans en general. La combinació de la fermesa amb la flexibilitat explica l'èxit polític de Mandela.
Mandela va tenir molt clar que el país que havia de sortir de la fi de l'apartheid –amb molts anys de segregació, discriminació, repressió i persecució– havia de ser un país unit i cohesionat socialment i cultural. Mandela va obrir la mà a la minoria de blancs que havien oprimit la majoria negra perquè participés en el nou projecte. En cap moment no va caure en la temptació de la venjança i de l'ull per ull. I això va facilitar que la comunitat blanca se sentís còmoda en la nova Sud-àfrica, però també va facilitar una actitud molt sana entre la comunitat que havia estat discriminada. L'exemple de Mandela va servir per a entendre que el futur no pot reposar en l'hostilitat, l'agressivitat i la revenja. És una lliçó històrica que també van donar Gandhi o Martin Luther King, entre més. Serà bo que aquesta lliçó la fem nostra també els catalans.
Alfred Bosch, polític i escriptor (autor de 'Nelson Mandela. L'últim home-déu', Edicions Curial, 1995).
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015