Opinió
-
Maria Folch: 'Ens haurem tret de sobre Berlusconi quan es mora'
Maria Folch
26.02.2013
-
Neelie Kroes: Per un ciberespai lliure i segur
Neelie Kroes
23.02.2013
-
Antonio Franco: Egunkaria no és una qüestió de periodistes
Antonio Franco
20.02.2013
-
Joan Ribó: 'El que ha passat a Mallorca és un joc de xiquets comparat amb el que s'ha fet ací en València'
Joan Ribó
20.02.2013
-
Retalli'm el sou, senyor Mas (-Colell)
Lluís de Yzaguirre
18.02.2013
-
#16F: aturem la guerra (immobiliària)
David Fernàndez
16.02.2013
-
Octavi Monsonís: 'La sensació de viure en un estat feixista era total'
Octavi Monsonís
15.02.2013
-
Pau Alabajos: La Primavera Valenciana va marcar un precedent: no ens deixarem aixafar mai més
Pau Alabajos
15.02.2013
-
Biel Mesquida: Els sacrificats de Calvià
Biel Mesquida
13.02.2013
-
Rafa Xambó: Els qui han enfonsat RTVV es queden als seus llocs de treball
Rafa Xambó
09.02.2013
-
Ernest Benach: No hi ha remei, no hi ha cap solució que no passi per la independència
Ernest Benach
09.02.2013
-
La llengua (oficial) de l'1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
La lenga (oficiala) d’1%
Marçal Girbau
07.02.2013
Martí Estruch Axmacher
14.09.2012
D'Ikea a Arenys de Munt
Ikea és una empresa modèlica en organització i màrqueting, a banda la facturació, és clar. Com tota empresa immergida en el món capitalista, és susceptible de crítiques, sigui des de l'angle ecologista, sigui de les condicions laborals. Una de les darreres grans campanyes publicitàries que va fer, aquella que deia 'Benvingut a la república independent de casa teva', tenia ganxo i va funcionar. Anit, salvant totes les distàncies entre el magnat suec Ingvar Kamprad i Josep Manel Ximenis, lúcid batlle cupaire d'Arenys de Munt, aquest darrer va obrir la que pot ser la gran campanya de Catalunya al crit de 'Visca la república independent d'Arenys de Munt!'
El crit va sonar passades les deu del vespre, dues hores després d'haver començat, amb puntualitat més suïssa que no sueca, un ple municipal que s'anunciava sonat perquè ja se sabia que la CUP, Convergència i Esquerra havien acordat una moció de declaració d'independència. A migdia n'havien avançat alguns detalls en una conferència de premsa a Barcelona, però es guardaven els detalls per al ple del vespre. Hi havia expectació i la sala municipal es va omplir de periodistes forans i de veïns autòctons. A cada poble hi ha persones que segueixen els plens municipals, com n'hi ha que observen les obres al carrer o van als entrenaments del Barça. Però difícilment arriben a ser dos-cents, entre els quals quatre nens, tres senyores amb capa estelada i dos diputats del Parlament de Catalunya, Uriel Bertran (SI) i Marc Sanglas (ERC).
La moció independentista era el setè punt de l'ordre del dia i abans, públic, periodistes, nens, senyores amb estelada i diputats, van escoltar més o menys atents, però en un respectuós silenci, com els grups municipals debatien sobre ordenances fiscals i el cost de les fotocòpies de la documentació dels plens, entre més coses. És la política a petita escala, amb les seves grandeses i les seves misèries. El setè punt de l'ordre del dia, en canvi, era política a gran escala feta des d'un municipi petit, però valent, habitat per gals resistents i amb un currículum brillant gràcies a una consulta popular que es van empescar fa tres anys i que, com les boles de neu que es van fent grosses mentre rodolen muntanya avall, ens han dut a la situació de no-retorn actual. Aquells referèndums sobre la independència de Catalunya van desvetllar la consciència letàrgica de la meitat de la població i van fer adonar a l'altra mitja que això de la política no havia pas de ser tan ensopida i inútil que s'hagués de deixar només a mans dels polítics.
La lectura de la moció, teòricament solemne, va quedar un xic desvirtuada pels problemes amb els micròfons, però, en canvi, els aplaudiments i els crits d'independència del públic, els nens, les senyores estelades, els diputats i fins i tot alguns periodistes van ser clars i ben nítids. Els havia agradat la música que havia sonat. Territori lliure i sobirà. El poble ja ha expressat la seva voluntat a les consultes i a les tres darreres grans manifestacions i ara ha arribat el moment de les institucions, començant pels ajuntaments i acabant pel Parlament de Catalunya. L'acció transforma la realitat. La internacionalització és necessària per a garantir la neutralitat del procés i evitar les probables ingerències de l'estat espanyol. Cal que la resta d'ajuntaments se sumin a la iniciativa, però que tinguin en compte que és molt més senzill que no pas organitzar una consulta popular. Govern d'unitat nacional, registres propis, banc nacional, l'estelada com a bandera oficial, el 12 d'octubre dia laborable, que no s'apliquin lleis i sentències que limiten l'ús de la llengua catalana…
Carta als reis d'una futura república? Foc d'encenalls o full de ruta? El temps ho dirà. Ahir al vespre, a Arenys de Munt, la CUP, Convergència i Esquerra van compartir discurs i vot. El PSC i el PP també, a l'altre costat de la línia. És fàcil d'imaginar a quin costat s'hauria situat Iniciativa si hagués tingut representació municipal. Unes quantes hores abans, a Madrid, Artur Mas havia fet un discurs en clau sobiranista, impensable fa tot just pocs mesos. El ressò de la manifestació de la Diada és encara ben present, el somriure als llavis de molta gent encara no s'ha esborrat. Passen moltes coses i passen molt ràpidament. Costa de trobar una llar catalana que no tingui algun moble d'Ikea, però aviat costarà encara més de trobar-ne una on no hi hagi un independentista.
Martí Estruch Axmacher
mestruch@correu.mesvilaweb.cat
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015