Opinió
-
Maria Folch: 'Ens haurem tret de sobre Berlusconi quan es mora'
Maria Folch
26.02.2013
-
Neelie Kroes: Per un ciberespai lliure i segur
Neelie Kroes
23.02.2013
-
Antonio Franco: Egunkaria no és una qüestió de periodistes
Antonio Franco
20.02.2013
-
Joan Ribó: 'El que ha passat a Mallorca és un joc de xiquets comparat amb el que s'ha fet ací en València'
Joan Ribó
20.02.2013
-
Retalli'm el sou, senyor Mas (-Colell)
Lluís de Yzaguirre
18.02.2013
-
#16F: aturem la guerra (immobiliària)
David Fernàndez
16.02.2013
-
Octavi Monsonís: 'La sensació de viure en un estat feixista era total'
Octavi Monsonís
15.02.2013
-
Pau Alabajos: La Primavera Valenciana va marcar un precedent: no ens deixarem aixafar mai més
Pau Alabajos
15.02.2013
-
Biel Mesquida: Els sacrificats de Calvià
Biel Mesquida
13.02.2013
-
Rafa Xambó: Els qui han enfonsat RTVV es queden als seus llocs de treball
Rafa Xambó
09.02.2013
-
Ernest Benach: No hi ha remei, no hi ha cap solució que no passi per la independència
Ernest Benach
09.02.2013
-
La llengua (oficial) de l'1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
La lenga (oficiala) d’1%
Marçal Girbau
07.02.2013
Meritxell Ramírez
31.10.2011
Meritxell Ramírez: 'Un divorci contamina més que un nou naixement'
Ahir les Nacions Unides va anunciar a bombo i platerets que ja érem 7.000 milions de persones. les que habitem la Terra, i tot i els seriosos dubtes que susciten alguns dels censos poblacionals d’on provenen aquestes dates, no ens toca més remei que creure’ns aquestes dades. En tot cas, tant si són un miler més o menys de persones, l’escull és saber interpretar el significat d’aquestes xifres. Són moltes, poques o massa persones? És una bona o mala notícia saber que ja som 7 mil milions vivint en aquest planeta?
Aquesta mateixa pregunta, la vaig formular fa uns quants dies a un grup d’estudiants universitaris de primer any i el fet més sorprenent va ser que un sol estudiant, de més de noranta, va atrevir-se a dir que l’aniversari era una efemèride que havíem de celebrar. La resta d’estudiants es va mantenir en el més pur estil malthusià: en un context de crisi econòmica, conflictes enquistats, i crisi ambiental, com s’ho farà aquest món desgastat per alimentar tanta gent? Els recursos naturals s’esgoten i el 7% de la població global és responsable del 50% de les emissions mundials de diòxid de carboni. Si la població continua augmentant com els experts pronostiquen –que el 2045 arribarem als 9.000 milions–, com sobreviurem?
Certament, és comprensible que l’augment de la població a països pobres, que aspiren legítimament a tenir un grau benestar similar al nostre, preocupi molta gent. Sobretot tenint en compte els mil milions de persones que viuen amb menys d'1 dòlar el dia i no tenen aigua potable o els més de 29.000 infants menors de cinc anys que moren cada dia al món. Ara, la percepció tan estesa que més gent al planeta equival a més pobresa i a més gasos d’efecte hivernacle s'ha de contrastar amb l’evidència empírica que ens suggereix una altra cosa. Per exemple, com el Global Trends Project demostra, les tendències a llarg terme i a escala mundial pel que fa a mortalitat infantil, esperança de vida i alfabetització, entre molts indicadors més, han millorat. Així mateix, els criteris diversos sobre felicitat que l’Enquesta Mundial sobre Valors ha anat calculant i monitoritzant des del 1981 també indiquen que la gent ens sentim més contents i satisfets amb la nostra vida. Finalment, l’informe sobre la població del 2009 preparat per les Nacions Unides indica que els nivells de consum energètic i de primeres matèries, els canvis en les estructures de la població d'edat i les estructures familiars poden ser variables més importants que no el creixement demogràfic, a l’hora d’explicar el grau d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Fins a tal punt que l’informe afirma que un divorci (i el consegüent canvi de domicili per part d’una de les parts) pot causar més emissions de diòxid de carboni que no un nou naixement.
Així, doncs, al fet que avui ja siguem més de set mil milions de persones habitant aquest planeta, com hi hem de reaccionar? En primer lloc, hem d’acceptar la realitat d’aquests fets i celebrar que avui més persones visquin amb més alegria, comoditat i seguretat que mai. Aquests són els avantatges de la modernitat i no hem d’avergonyir-nos de lloar-los. En tot cas, la cara més lletja de la modernitat –és a dir, els problemes de desigualtat i d'indigència que també existeixen avui–, no depèn de quants som, sinó de què en fem, dels recursos que tenim.
Meritxell Ramírez és sociòloga de la universitat d'Edimburg
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015