Opinió
-
Maria Folch: 'Ens haurem tret de sobre Berlusconi quan es mora'
Maria Folch
26.02.2013
-
Neelie Kroes: Per un ciberespai lliure i segur
Neelie Kroes
23.02.2013
-
Antonio Franco: Egunkaria no és una qüestió de periodistes
Antonio Franco
20.02.2013
-
Joan Ribó: 'El que ha passat a Mallorca és un joc de xiquets comparat amb el que s'ha fet ací en València'
Joan Ribó
20.02.2013
-
Retalli'm el sou, senyor Mas (-Colell)
Lluís de Yzaguirre
18.02.2013
-
#16F: aturem la guerra (immobiliària)
David Fernàndez
16.02.2013
-
Octavi Monsonís: 'La sensació de viure en un estat feixista era total'
Octavi Monsonís
15.02.2013
-
Pau Alabajos: La Primavera Valenciana va marcar un precedent: no ens deixarem aixafar mai més
Pau Alabajos
15.02.2013
-
Biel Mesquida: Els sacrificats de Calvià
Biel Mesquida
13.02.2013
-
Rafa Xambó: Els qui han enfonsat RTVV es queden als seus llocs de treball
Rafa Xambó
09.02.2013
-
Ernest Benach: No hi ha remei, no hi ha cap solució que no passi per la independència
Ernest Benach
09.02.2013
-
La llengua (oficial) de l'1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
La lenga (oficiala) d’1%
Marçal Girbau
07.02.2013
Juli Peretó
25.10.2011
Juli Peretó: 'El CIPF, tocat de mort'
Els fets del Centre d'Investigació Príncep Felip (CIPF) són una de les mostres més clares del desgavell de la política valenciana d'aquests últims anys. Una vegada més, molts dels recursos de tots els valencians es dediquen a qüestions banals i secundàries, si no estrafolàries, amb el pretext que ens situen en el mapa i ens fan més internacionals, però després aspectes centrals del nostre benestar, com la sanitat i l'educació, acaben retallats. I la recerca científica del CIPF, que és una recerca biomèdica important, amb aplicacions pràctiques directes, es troba sotmesa al principi de manca de seriositat i de manca de visió de futur.
Aquí hi ha un problema de planificació a llarg terme. La recerca científica no es pot improvisar. Una frustració com la de tancar les portes, d'un dia per altre, d'un centre com el CIPF --o si més no de disminuir-ne radicalment el potencial--, és un desastre polític majúscul i revela manca de seriositat i de programa. Alguna cosa s'ha fet malament i ara en paguen les conseqüències, per començar, els cent vuit treballadors de primer nivell que despatxaran, a més dels becaris pre-doctorals, que veuen frustrada la carrera científica. És la manifestació més clara que la política que es fa és una política buida de visió a llarg termini.
Tots els grans projectes de centres de recerca necessiten un període de consolidació llarg. Calen uns quants anys de rodatge. Amb els sis anys del CIPF no n'hi ha pas prou per a consolidar-lo, però s'ha de dir que ja havia assolit un nivell molt alt i que havia obtingut resultats de relleu mundial. I això que fan ara no és pas una auditoria per a optimitzar costos i per a reconduir la recerca, eliminant-ne les línies que no rendeixen o no obtenen resultats; això que fan és una retallada brutal sense cap mena de criteri científic, una condemna de bones línies de recerca que podien obtenir grans resultats. El CIPF és tocat de mort.
Vejam, mirat avui, el pressupost inicial del centre era probablement desmesurat. Hi havia una certa hipertròfia. Però la crisi ha accelerat un procés d'aprimament que ha acabat ofegant del tot el centre, de la pitjor manera. En condicions normals, i amb una política sensata, aquest aprimament forçat per la crisi hauria estat molt menor, s'hauria fet més progressivament i, sobretot, tenint en compte criteris científics.
I, atenció!, romanen dotze línies d'investigació de les vint-i-cinc que hi havia, però moltes d'aquestes dotze línies, buidades de personal, seran a la pràctica inoperatives, per manca de recursos. I cal encendre llums d'alerta, perquè això que passa al CIPF també passa al Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) o a l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries, algunes línies del qual també han estat tocades.
La situació general deguda a la crisi és força devastadora en tots els àmbits. Però és que ací van voler fer una gran operació científica que, òbviament, requeria el suport a llarg terme i que en menys de sis anys se n'ha anat en orris. I aleshores diuen que per a eixir de la crisi cal canviar el sistema productiu, no tan basat en la construcció, sinó en el coneixement, l'educació i la recerca.
Però a l'hora de la veritat resulta que l'educació pública i la recerca tornen a anar a la cua de tot, sobretot tenint en compte que enguany la Generalitat es gastarà tres milions d'euros en un campionat de golf a Castelló. Hi ha novament una gran contradicció entre allò que diuen i allò que fan.
Juli Peretó
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015