Opinió
-
Pau Obrador: Postal de Maó (amb hac)
Pau Obrador
25.03.2013
-
Josep Nadal: Camins
Josep Nadal
22.03.2013
-
Amàlia Garrigós: Al país de l'olivera
Amàlia Garrigós
22.03.2013
-
David Fernàndez: No hi ha treva
David Fernàndez
22.03.2013
-
Pau Alabajos: Hem perdut la por
Pau Alabajos
22.03.2013
-
Bel Zaballa: Avui com ahir, els seguirem
Bel Zaballa
22.03.2013
-
'Els espanyols són irredimibles'
Josep Maria Terricabras
20.03.2013
-
Carta a Ramon Barnils (adreça desconeguda)
Martí Estruch Axmacher
17.03.2013
-
Sobre la prohibició, per part del CAC, del tarot en horari televisiu infantil
Gerard Horta
17.03.2013
-
Josep Jover: 'Això obre la via a suspendre tots els desnonaments'
Josep Jover
14.03.2013
-
Llums i ombres del papa Francesc
Germà Capdevila
14.03.2013
-
El dilema de pagar Whatsapp o no
Manel Simon
14.03.2013
-
iOS, Android, BlackBerry, Ubuntu, Firefox OS, Windows Phone, Tizen...
Carles Rabadà
10.03.2013
Sílvia Bel
13.01.2013
Sílvia Bel: 'El país es queda orfe'
Admiro l'Anna Lizaran des que tinc consciència de voler-me dedicar a aquesta professió. Ella era la reina i si amb algú calia emmirallar-se era amb ella. El més colpidor és el coratge i l'amor pel teatre que tenia, perquè cal molt coratge i molt d'amor per dedicar tota la vida al teatre, tal com ho ha fet ella. A la professió, la majoria dediquem períodes al cinema o a la televisió, que acaben essent un petit descans de la brutalitat de la vida dedicada al teatre, dia rere dia dalt de l'escenari. I ella va viure sempre dalt de l'escenari. Tant és així que la primera vegada que no hi ha pogut pujar ha estat per morir-se. No havia parat mai, des de la fundació del Lliure fins a l'últim moment.
El que no oblidaré mai d'ella és la seva veu i la seva veritat, perquè sense veu no hi ha veritat al darrere. I ella tenia una gran veu, que és el principal instrument dels actors. Una veu que no defallia mai, que no s'aturava mai, sempre profunda, que no parava dir veritats. Mentides de veritat, si calia. Ella n'era una experta, de dir veritats. Era impossible no creure's allò que deia.
I no cal dir que pel país és una tragèdia. El país es queda orfe. Som un país que treballant, fent molta feina, durant molts anys, ha sabut guanyar i bastir un teatre de qualitat, de primer nivell, un teatre del qual ella n'era precisament l'estendard, la màxima representant, el model. Per tant, el país es queda orfe, i tant. I ens quedem orfes, a més, en un moment en què la necessitàvem, en un moment en què el país la trobarà a faltar, perquè és un moment convuls i complicat, en què cal ser forts i calen referents forts, clars i lliures. Com ella.
Sílvia Bel, actriu
(Opinió recollida via telefònica per la redacció de VilaWeb)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015