Opinió
-
Jordi Sebastià: Guillem Agulló, qüestions pendents
Jordi Sebastià
11.04.2013
-
This bond of pride and prejudice
Dominique Searle
11.04.2013
-
Núria Cadenes: Passats vint anys, els assassins de Guillem Agulló no han aconseguit d'assassinar les seves idees
Núria Cadenes
10.04.2013
-
Bernat Joan: Tuf de colònia balear
Bernat Joan
10.04.2013
-
Carles Solà: I beg your pardon? Mani?
Carles Solà
09.04.2013
-
Quim Torra: El 'Visca Catalunya lliure!' de Carrasco i Formiguera, a Burgos, fa setanta-cinc anys
Quim Torra
09.04.2013
-
Sofia Cabanes, carta oberta a Brauli Duart: 'Ja us anava bé la nostra precarietat'
Sofia Cabanes
08.04.2013
-
Facebook ataca el cor d'Android
Carles Rabadà
08.04.2013
-
Salvador Garcia-Ruiz: 'Catalunya, economia internacional i la pedagogia pendent'
Salvador Garcia-Ruiz
06.04.2013
-
Isona Passola: 'Bigas Luna no va perdre mai les arrels del seu poble'
Isona Passola
06.04.2013
-
Salvador Garcia-Ruiz: 'Independència 2014: obstacles vs (in)competència'
Salvador Garcia-Ruiz
02.04.2013
-
Pau Rumbo: 'Paco Elvira, un home de fotografia'
Pau Rumbo
01.04.2013
-
Jaume Fullana: La campanya del PP ens fa reviure l'època de Franco
Jaume Fullana
26.03.2013
Pau Vidal
11.02.2014
Camilleri a Barcelona (i 2): després
Com se sol dir, l'èxit ha sorprès la pròpia empresa. Encara a mig refer de la visita papal, qualsevol resum que fem de la camillerimania de la setmana passada a Barcelona ens sortirà triomfalista vulgues no vulgues. Ple a vessar cada vegada que va treure el nas (inclosa la conferència de premsa), l'homenot de Porto Empedocle es va ficar tothom a la butxaca amb un parlament d'agraïment del premi Carvalho emocionant com pocs n'hem sentit.
És més que probable que el cognom Camilleri hagi estat 'trending topic' dels mitjans orals, escrits i telepàtics del país durant tota la BCNegra. Però a mi, que he tingut la sort de viure algun d'aquests moments inoblidables en primera persona, m'agradaria que també ho fos una altra etiqueta sense la qual aquest fenomen no existiria: la de #camillerians. La de tota aquesta gent que dilluns va fer hores de cua per no perdre's la representació de 'Sis personatges en cerca de Camilleri' (i uns quants dels quals, així i tot, se la van perdre per falta d'espai); la de tots aquests seguidors que van omplir el Saló de Cent de l'ajuntament i les tres sales, tres, habilitades amb pantalla, per seguir l'acte de lliurament del premi; la de tots els afeccionats que van empetitir la sala Barts (hi havia juguesques entre els organitzadors sobre si s'ompliria o no) i que van saludar amb goig la mostra de sentit comú de Camilleri quan va opinar, a propòsit del referèndum, que Vázquez Montalbán avui fóra al costat de la llibertat; la dels qui encara van tenir l'humor de fer una estoneta més de cua per confiar-nos un exemplar que viatjarà fins a Roma a la recerca d'una firma de l'autor; la dels twittaires i facebookaires que es van fer tips de piular i repiular, d'enllaçar i recomanar, qualsevol esdeveniment o comentari que tingués a veure amb la visita (fins al punt que, durant cinc dies, la Cosa, el Monotema, el Procés, semblava haver desaparegut del primer pla de l'interès informatiu); però, sobretot, la dels lectors que, tant si van poder veure el summe en directe com si no, xalen com lladres amb allò que realment ens emociona i ens fa vibrar: la literatura.
Tu, lector, que estàs enganxat a les peripècies d'en Montalbano, o a les històries sicilianes del dinou, o a les denúncies de les xacres contemporànies, italianes i universals, has estat l'ànima d'aquesta visita. Perquè si tu no llegissis amb fruïció, si tu no et quedessis amb ganes de més quan acabes el llibre, si tu no esperessis amb impaciència cada nou llibre, tot això no funcionaria: ni les editorials, ni els escriptors, ni els agents, ni tan sols un festival tan ben engiponat com la BCNegra. Per això és a tu a qui en Camilleri (que m'ho va dir a cau d'orella amb aquella mirada múrria, ja ho vau veure, que conserva intacta) i, si m'ho permeteu, jo mateix, us donem les gràcies. Que per molts anys continueu essent els veritables protagonistes. Fins i tot si us toca el paper del dolent.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015