Opinió

Pere Aragonès

29.01.2013

El cost de construir Espanya

Fa uns quants mesos, el Parlament de Catalunya va debatre l'acció exterior de la Generalitat, i el Partit Popular demanà de tancar les delegacions de París, Londres, Berlín i Nova York. Per veure si els espanyolistes tenien raó sobre el suposat 'malbaratament' en l'acció exterior de la Generalitat, vam buscar dades de la despesa de les ambaixades espanyoles. La realitat va superar totes les sospites: per a les ambaixades i l'exèrcit espanyols, el criteri pressupostari és la coneguda frase de 'la casa és gran!'


Durant aquestes mesos, hem descobert una llarga llista d'inversions i obres que resulten absolutament desconcertants pel cost i l'objecte, com ara la construcció de les residències dels ambaixadors espanyols al Marroc (5.951.377,94 euros) i Jordània (4.849.428,91 euros), la residència per a diplomàtics espanyols a Londres (1.770.040,36 euros), o la reforma del celobert del palauet de l'ambaixada al Vaticà (374.159,61 euros). I alhora també una gran passió dels ambaixadors per decorar les residències oficials a càrrec del fons públic (102.080 euros a Guinea-Bissau, 324.222,17 a Mèxic, 160.000 a Khartum, 349.998,61 a Doha, 350.000 a Pequín, 233.015,72 a Zagreb, 283.346 a Nova Delhi o 560.000 a Tòquio).


Hem descobert igualment que la despesa militar encapçala, setmana rere setmana, les licitacions i adjudicacions publicades al Butlletí Oficial de l'Estat, incloent-hi compres massives de munició (4.403.589 euros els darrers tres mesos i mig), estudis sobre com col·locar un masteler en una fragata (2.000.000 euros), o despeses vitals per a la seguretat de l'estat, com ara segar la palla per a la cavalleria militar (206.910 euros). Fins i tot hem descobert que l'exèrcit espanyol té un conjunt de 'centros deportivos socioculturales' finançats amb fons públic i dedicats al golf, l'hípica o la vela, per al gaudi dels oficials i la soldadesca.


També ens hem assabentat que els símbols costen molts i molts diners. En són exemples el cost dels retrats del rei i la reina d’Espanya per a l'ambaixada de Berlín (73.590 euros), les banderes espanyoles per a les ambaixades (115.640 euros), els uniformes d'etiqueta de l'exèrcit (208.656,80 euros) o la coberteria i l'aixovar de les ambaixades amb els símbols oficials (330.400 euros).


Ens diuen que construir un estat català és molt car, però per poc bé que ho fem serà infinitament més barat que no mantenir i construir l'estat espanyol. Les despeses excessives de les polítiques de construcció nacional espanyola en afers estrangers i defensa són la lliçó que no ha de seguir la futura República Catalana. Un estat que volem més democràtic, més eficaç, més just i més barat que no pas l'Espanya que paguem i que patim.

Editorial