Opinió

Tomeu Martí

04.07.2013

Dels nervis i les tupades del 1992 a l'emoció i la comunió del 2013

L'any 1992 vam entrar a la gespa del Camp Nou l'amic Lluís Albert i jo, de la Crida, amb la pancarta de 'Freedom for Catalonia'. Era la semifinal de la Copa d'Europa entre el Barça i el Benfica, just abans d'anar a la final de Wembley. Era un partit de màxima tensió; recordam que aquell any el Barça va guanyar la primera Copa d'Europa.


Estàvem molt nerviosos. Pensau que el batlle Maragall havia desafiat la Crida dient que no s'atreviria a fer cap acció; i que aleshores era la policia espanyola que vigilava el Camp Nou. A banda, la policia no podia entrar al camp sense el permís del Barça, cosa que va endarrerir-ne l'actuació i vam tenir força temps de mostrar la pancarta.

Però, així que ens van agafar, ens van portar a comissaria i allà ens van atonyinar. Cops de puny, de peu, insults… Una bona tupada. Ho vam denunciar, però no va arribar enlloc.

És emocionant de pensar en aquells fets. Érem dos, sols, nerviosos, amb l'estadi ple, i vam acabar a comissaria estomacats. Dissabte passat érem noranta mil, amb el mateix lema, al mateix lloc. Envoltats d'amics. La diferència és enorme.


Aquesta vegada ho vaig viure amb molta emoció. Era situat a la 'A' de 'CATALONIA' dins el mosaic, a la segona graderia, amb cent cinquanta mallorquins més. Em vaig trobar amb alguns antics companys de la Crida, com en Joan Manuel Tresserras, i algú em va fer l'acudit: 'Què, avui també saltaràs?' I així em va venir la idea de cercar les fotos i fer el piulet:




De 1992 a 2013. De 2 a la gespa a 90.000 a la graderia @SiddhuSintes @marinacaubet @noeandreu #FreedomForCatalonia pic.twitter.com/GPZUS9uOeo


— Tomeu Martí (@TomeuFigueral) July 1, 2013


Tomeu Martí, coordinador de l'Obra Cultural Balear


(Comentari recollit via telefònica per la redacció de VilaWeb.)


Editorial