Opinió
-
Jorge Romance: No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro
Jorge Romance
09.05.2013
-
Albert Dasí: Per molts anys al nou projecte d'escola gallega
Albert Dasí
07.05.2013
-
Carles Terès: És tan ridícul que gent que mai no s'havia mogut ara es pot mobilitzar
Carles Terès
07.05.2013
-
Empar Marco: 'El govern valencià té molt poca autoritat ètica per donar lliçons de respecte'
Empar Marco
04.05.2013
-
La llegenda de sant Jordi
Bernat Puigtobella
02.05.2013
-
Rafa Xambó: L'acord de reciprocitat entre TV3 i Canal 9 és una broma de mal gust
Rafa Xambó
02.05.2013
-
Francesc Felipe: Canal 9 per a catalans
Francesc Felipe
01.05.2013
-
Gabriel Bibiloni: L'ANC i la nació
Gabriel Bibiloni
27.04.2013
-
Joan Lladó: Els Països Catalans, llast o oportunitat?
Joan Lladó
26.04.2013
-
David Segarra: Veneçuela, enfrontada a la guerra suau
David Segarra
26.04.2013
-
Toni Gisbert: 'Un Vint-i-cinc d’Abril ple d’esperances'
Toni Gisbert
25.04.2013
-
David Jordi Llobet: L'ANC ha fet allò que havia de fer
David Jordi Llobet
24.04.2013
-
Un acord, una vinyeta, un moviment, un acte, una seqüència, una estrofa: noranta anys del PEN català
David Figueres
16.04.2013
Alfred Bosch
05.12.2013
Alfred Bosch: Els catalans hem de fer nostra la lliçó de Mandela
Nelson Mandela és una persona que m'ha impressionat en molts sentits. El vaig conèixer personalment l'any 1994. I em va impressionar la integritat i la dignitat que irradiava. La planta física que tenia… la mirada… transmetien realment les seves conviccions. Ho transmetia perquè per dins també era així.
La fermesa d'aquest home ha estat sempre indiscutible. En els pitjors moments li van oferir de sortir de la presó si renunciava a la lluita armada, o si s'acollia a viure en un dels bantustans –les reserves negres sud-africanes–. I ell sempre va dir que no amb un argument molt contundent i molt entenedor: fins que tothom no fos lliure a Sud-àfrica, ell tampoc no volia ser-ho. La llibertat del seu poble era la seva. I l'una cosa anava amb l'altra.
Aquesta fermesa la va combinar amb el do de l'oportunitat i amb una disposició sempre a negociar sense renunciar a la veritat i a les seves conviccions. Aquesta va ser una lliçó política i moral de primer ordre: saber que hauràs de parlar i que t'hauràs d'entendre amb el teu rival, però sense renunciar a allò que és just i que ha motivat la lluita de tota la teva vida. Això va fer Mandela a Sud-àfrica i penso que també ho hem de fer a Catalunya.
Quan Mandela va veure que a l'altra banda hi havia algú que volia parlar seriosament, i quan va tenir la impressió que el somni de la comunitat negra es podia fer realitat, ell s'hi va acostar. Quan va veure que hi havia sinceritat i bona disposició a l'altra banda, va aprofitar l'oportunitat, fins i tot, contra la voluntat d'alguns sectors de la seva gent. Va considerar que era la seva obligació perquè s'hi jugava el futur del seu poble i la llibertat dels sud-africans en general. La combinació de la fermesa amb la flexibilitat explica l'èxit polític de Mandela.
Mandela va tenir molt clar que el país que havia de sortir de la fi de l'apartheid –amb molts anys de segregació, discriminació, repressió i persecució– havia de ser un país unit i cohesionat socialment i cultural. Mandela va obrir la mà a la minoria de blancs que havien oprimit la majoria negra perquè participés en el nou projecte. En cap moment no va caure en la temptació de la venjança i de l'ull per ull. I això va facilitar que la comunitat blanca se sentís còmoda en la nova Sud-àfrica, però també va facilitar una actitud molt sana entre la comunitat que havia estat discriminada. L'exemple de Mandela va servir per a entendre que el futur no pot reposar en l'hostilitat, l'agressivitat i la revenja. És una lliçó històrica que també van donar Gandhi o Martin Luther King, entre més. Serà bo que aquesta lliçó la fem nostra també els catalans.
Alfred Bosch, polític i escriptor (autor de 'Nelson Mandela. L'últim home-déu', Edicions Curial, 1995).
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015