Opinió
-
Albert Dasí: Per molts anys al nou projecte d'escola gallega
Albert Dasí
07.05.2013
-
Carles Terès: És tan ridícul que gent que mai no s'havia mogut ara es pot mobilitzar
Carles Terès
07.05.2013
-
Empar Marco: 'El govern valencià té molt poca autoritat ètica per donar lliçons de respecte'
Empar Marco
04.05.2013
-
La llegenda de sant Jordi
Bernat Puigtobella
02.05.2013
-
Rafa Xambó: L'acord de reciprocitat entre TV3 i Canal 9 és una broma de mal gust
Rafa Xambó
02.05.2013
-
Francesc Felipe: Canal 9 per a catalans
Francesc Felipe
01.05.2013
-
Gabriel Bibiloni: L'ANC i la nació
Gabriel Bibiloni
27.04.2013
-
Joan Lladó: Els Països Catalans, llast o oportunitat?
Joan Lladó
26.04.2013
-
David Segarra: Veneçuela, enfrontada a la guerra suau
David Segarra
26.04.2013
-
Toni Gisbert: 'Un Vint-i-cinc d’Abril ple d’esperances'
Toni Gisbert
25.04.2013
-
David Jordi Llobet: L'ANC ha fet allò que havia de fer
David Jordi Llobet
24.04.2013
-
Un acord, una vinyeta, un moviment, un acte, una seqüència, una estrofa: noranta anys del PEN català
David Figueres
16.04.2013
-
Jordi Sebastià: Guillem Agulló, qüestions pendents
Jordi Sebastià
11.04.2013
Lluís de Yzaguirre
30.01.2013
Federalistes indecisos
Sembla que el sobiranisme pensa que ja té els deures fets amb les xifres del 25-N. Jo crec que no, que ens cal sumar els federalistes al dret de decidir. Cal que es convencin que només des del dret de decidir podran negociar d'igual a igual amb Espanya. I l'única manera que se'n convencin és que provin honestament d'engegar un procés vers un estat (con)federal (per simplificar, en diré federal però és indistint). I de passada que ens convencin que el seu federalisme no és cap entrebanc a les aspiracions majoritàries del nostre poble.
Per això els demano que activin de seguida el procés federalista. Del meu punt de vista, els qui volen una federació amb Espanya hauran de superar dues dificultats: ells mateixos i els espanyols.
Ells mateixos, perquè ningú no entendria que els federalistes d'UDC, els del PSOE, els d'ICV no fossin capaços de pactar una alternativa que poguessin presentar units, si trobaven interlocutor. I hi afegiria els federalistes del PP, perquè no em crec que no hi hagi al PP ningú amb dos dits de front que no s'adoni que la recentralització és una màquina de desespanyolitzar que tendeix a la saturació... Doncs, si els federalistes catalans de les diverses tendències volen demostrar que el federalisme és alguna cosa més que un obstacle a l'afany de llibertat del nostre poble, han de poder forjar la mateixa transversalitat que té el sobiranisme. Altrament, que pleguin.
I els espanyols, que volen ser jutge i part. Això va frustrar la transició i ens va portar de la dictadura franquista a la 'dictablanda' neofranquista, tant en relació amb la qualitat de la democràcia (la sobirania popular no va poder decidir sobre el rei escollit pel 'criminalíssimo') com en relació amb les llibertats nacionals: el 'café para todos incluyendo a mi perro y a mi loro' va fer seure a la mateixa taula de les autonomies en uniformitat asimètrica les nacions perifèriques i les guarnicions colonials o les nacions riojana o extremenya. Allò que més pot desvirtuar tot el procés és que una de les parts s'arrogui el dret de fixar les regles del joc.
I ara ve quan els federalistes es faran sobiranistes. Perquè el nus gordià que hauran de resoldre amb els negociadors espanyols, bascos i gallecs és quin estatus han de tenir els valencians i els baleàrics i pitiüsencs. Si negociem una federació de nacions, és evident que hem d'anar plegats. Però no seria just que no els reconeguéssim a uns i altres el dret de decidir si volen formar part de la delegació catalana, si volen formar part de la delegació dels països castellans 'para ofrendar glorias a España' o si volen tenir la seva pròpia delegació.
Ara bé, si als valencians els reconeixem el dret de decidir si van amb nosaltres, amb l'enemic o pel seu compte, també ens haurien de reconèixer recíprocament el dret de reconèixer si volem integrar una sola delegació amb ells. Arribats en aquest punt, per què no el dret de decidir que no volem tenir res a veure ni amb espanyols ni amb bascos ni...
És previsible que els negociadors espanyols (si mai se'n trobessin) intentaran ser jutge i part, negociadors i reglamentadors, i que tornaran a intentar degradar Catalunya al nivell d'una 'plaza colonial'; aquí és on els federalistes es juguen la credibilitat: han d'aconseguir que la part espanyola accepti que han de ser els valencians que decideixin si van amb la delegació dels països catalans, amb la delegació dels països castellans o en una delegació pròpia. Aquesta és la prova del cotó fluix del federalisme, que és la mateixa de la democràcia: el dret de decidir.
I per demostrar-nos que el federalisme no és la seva excusa per denegar-nos el dret de decidir, els federalistes haurien de tenir l'honestedat de dir-nos, abans de començar, quin pla B tenen en cas que falli el federalisme: recentralització o independència. Almenys un ja ho ha fet; Herrera ha dit: 'Crec que això es pot aconseguir dins un estat federal o plurinacional, si hi ha voluntat d’acord. O, si no, dins la Unió Europea.'
Si els federalistes no són capaços, en uns quants mesos, de formar una delegació transversal amb una proposta unitària i de trobar un interlocutor espanyol disposat a sostenir una negociació federalista sense hegemonisme castellà, que siguin honestos i admetin que amb Espanya només s'hi pot negociar des de fora i de tu a tu, i que s'afegeixin a la majoria sobiranista. Un cop Catalunya serà independent, podrà lliurement decidir si cedeix sobirania a la UE o si la cedeix a una federació a la qual s'arribi en una negociació, que no sigui tutelada ni per la FAES ni per l'exèrcit persistentment franquista.
Lluís de Yzaguirre i Maura (Universitat Pompeu Fabra)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015